Ara és el temps de les dones

En els darrers 15 anys 984 dones han estat assassinades per la violència masclista al conjunt d’Espanya (152 d’elles han estat assassinades a Catalunya). 984 dones que haurien d’estar vives han estat assassinades. Cal recordar-ho en un dia com avui, més quan escoltem com l’extrema dreta defensa «derogar les lleis de gènere impulsades pels Governs socialistes» i com els grups que ho defensen fan campanya demanant a «Casado, Rivera, Abascal: derogad las leyes de genero que discriminan al hombre».

Això tan sols ens recorda que aquest 8 de març, dia internacional dels drets de les dones, ens hi juguem molt. Molt, perquè estem vivint un perill real d’involució de les polítiques feministes que han implementat els Governs socialistes davant la radicalització de les tres dretes que recuperen els seus discursos més retrògrads i contraris als avanços del feminisme i de defensa dels drets de les dones.

Ens trobem, de fet, davant d’una cruïlla. Perquè si bé és cert que l’aliança de la dreta extrema amb l’extrema dreta fa esfereir també és cert que les dones vivim amb esperança l’enfortiment progressiu del moviment feminista demostrat per mobilitzacions d’àmbit internacional com el moviment MeToo, sense anar més lluny.

Les socialistes sempre hem tingut clar, sempre, que tant la violència masclista com la discriminació que patim les dones en molts àmbits (començant pel món del treball), com les enormes dificultats que tenim per conciliar la vida familiar amb les responsabilitats laborals han de ser combatudes amb polítiques públiques d’igualtat fins a assolir, precisament, la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat. Ho tenim clar per convicció, per justícia i perquè sabem que quan les dones avancem, avança el conjunt de la societat i millora la democràcia.

Com ha demostrat amb fets, el Govern del canvi del president Pedro Sánchez està compromès amb les transformacions socials que impulsa el moviment feminista. No només està compromès «de paraula» sinó que ha situat la igualtat entre homes i dones com a eix transversal de la seva agenda política duplicant, per exemple, les partides destinades a desenvolupar les mesures fixades pel pacte d’Estat contra la violència de gènere. Les socialistes seguirem defensant aquesta necessària igualtat reforçant els avanços assolits davant del perill de retrocés que representen les tres dretes.

Per què, com poden negar encara que hi ha una discriminació real envers les dones, per exemple, en el món del treball? Quan constatem, amb dades oficials a la mà, que la temporalitat i la precarietat segueixen sent femenines, quan veiem que el 73% dels contractes a temps parcials corresponen a dones, quan llegim que tan sols el 31% dels càrrecs directius són ocupats per dones. Quan, potser la realitat més vergonyosa, encara ara la bretxa salarial (és a dir, la diferència de sou entre homes i dones per fer la mateixa feina) és del 23%. El 23%! I això podríem seguir, i seguir...

Davant d’aquesta realitat injusta que la dreta intenta ocultar les socialistes volem implementar una llei d’igualtat laboral aquesta legislatura vinent perquè sabem que sense independència econòmica les dones no tindrem cap llibertat possible. La llei d’igualtat laboral ens permetrà lluita amb més eficàcia contra la bretxa salarial, la precarietat i la discriminació de les dones facilitant la seva promoció professional.

Per tant, com sempre hem fet, des del PSC seguirem treballant per fer avançar la societat cap a la igualtat real entre homes i dones, rebutjant qualsevol retrocés en drets i llibertats que ens vingui per la via de l’aliança de les tres dretes, prioritzant la lluita contra la violència masclista que assassina dones i erradicant la bretxa salarial i promocionant l’ocupació femenina.

Aquest 8 de març, ara més que mai, hem de reivindicar i deixar molt clar que és el temps de les dones i que hem de seguir avançant en aquesta necessària lluita per les nostres llibertats sense fer, ni acceptar, cap pas enrere. La llei de violència de gènere, impulsada pel Govern socialista i pionera a Europa, no es toca, senyors de l’extrema. Perquè per a nosaltres aquesta és una qüestió d’Estat, un element fonamental de la nostra acció política, que mai ha de tornar a quedar invisibilitzada, oculta en un àmbit «privat» o «domèstic» que deixi en la indefensió més absoluta a les dones víctimes de la violència masclista. No, aquests temps foscos i retrògrads han de quedar definitivament enrere, de forma definitiva i per sempre.