Diari Més

Creado:

Actualizado:

Quan érem petits, més petits encara que l’Errejón o el Millo, hi havia dies que vèiem gent, habitualment d’edat avançada, passejant pel carrer amb una capseta que li parlava a l’orella. No, no era un mòbil encara, era un transistor, una ràdio, vaja. Llavors, quan es produïa massivament aquest fenomen, tu ja sabies que hi havia partit de futbol, o feien el Carrusel Deportivo o sentien un altre petit, el rei dels insults enginyosos, el José María Garcia.

Però, ara, quan veus algú pel carrer amb objectes dins l’orella, has de fer un màster per saber què estan escoltant. I no és fàcil. Jo crec que la Facultat de Sociologia de la Juan Carlos I el deu estar preparant l’estudi per l’any que ve. Divendres passat anava la gent pel carrer amb auriculars i vaig pensar en tres opcions per fer una consulta.

1. Està vostè sentint el plenari de l’Ajuntament de Tarragona?

2. Segueix en streaming el judici del Procés?

3.-Està escoltant el ple del Congrés on Puchi, Naranjito i fadrí han matat a Chanquete i a Manolete?

4. Escolta els esports?

5. Vol una república independent? (Ah, no, perdoneu, m’he equivocat de consulta).

En aquest cas era força senzill, se’ls distingia per la cara. Els que escoltaven el plenari feien cara de son. Els que escoltaven el judici del Suprem caminaven de pressa i amb cara de mala llet. Els que escoltaven el Congrés anaven movent el cap d’esquerra a dreta i viceversa. I els que sentien el Nàstic dissabte anaven somrient, alguna cosa bona deu haver passat... Per fi.

tracking