Diari Més

Creado:

Actualizado:

Veient la Gemma Nierga a la Marató he recordat una entrevista que vaig fer al Ferran Adrià per un programa d’ella a TV3. El xef va dir quelcom que em va sorprendre: deia que gaudia d’un bocata tant com amb una sofisticada «desconstrucció de tòfona amb melic de balena a baixa temperatura». No li vaig preguntar si coneixia al Boada, l’Estrella Michelin del pa amb tomaca.

L’hivern del 1979 jo era un soldat de Reus que va preguntar a la caserna-URV on podria menjar un entrepà. I així va ser com vaig conèixer un jove Boada de 38 anys. Visc a prop d’on està el seu local i un dia vaig veure com una dona enganxava a la finestra un paperet desitjant que es millorés. Al costat n’hi havia d’altres de semblants que eclipsaven aquell «Tancat per malaltia». Em va emocionar que els clients i els veïns del Perico Chicote dels combinats flequers expressessin els seus desitjos d’aquesta manera tan original. El Boada és l’exemple a seguir, és l’Oscar al millor comerciant de la ciutat i una demostració que qui treballa amb esforç, il·lusió i excel·lència en el seu sector, arriba a triomfar i ser estimat. La plaga que afecta el petit comerç no ha pogut amb el seu negoci, ha estat derrotat per un altre enemic: la salut feble. D’una banda, ho sento, però de l’altra, molt a dins, penso que ha arribat l’hora de què gaudeixi d’una merescuda jubilació. No goso demanar a Ballesteros que canviï el nom de l’avinguda Rovira i Virgili, però crec que l’il·lustre Antolín López Pelàez, no tindrà inconvenient en cedir la seva titularitat quan –dissabte– es compliran 100 anys de la seva mort. Carrer d’Eduard Boada. Sona bé.

tracking