Ahir vaig estar al Col·legi d’Advocats de Tarragona. L’amic Jordi Folck feia una xerrada als nens sobre un dels seus llibres. Com que el Jordi no ha deixat mai de ser nen, ho broda. En acabar, una de les petites s’ha acostat a mi per dir-me que la seva germana vol estudiar criminologia. Li he dit que em donés un paper, que li anava a fer una dedicatòria. Sincerament, li he escrit que estudiï una altra cosa.
La nena ha mirat el paper i ha arronsat les espatlles. Li he preguntat si sabia el que feien un bomber, un advocat o un periodista. A tot ha contestat. Quan li he preguntat què feia un criminòleg, s’ha quedat com si li hagués preguntat a Jiménez Losantos per l’educació. La veritat és que això del crim fa gràcia una estoneta, però quan ja fa 25 anys que estàs amb el tema, cansa. A més, t’adones del món de cafres en què vius.
Ahir vaig llegir que un conductor de camions de matèries perilloses havia donat positiu... en cocaïna! Fa fins i tot gràcia. Ara imaginin a Manolo, el de l’escuradents, i la ratlla amb 20 tones d’hexacloruredesapmare, altament explosiu, frenant al pas zebra de davant l’escola dels teus fills. Ja no fa tanta gràcia, oi? Per això, més que criminalista m’agradaria ser expert en premsa rosa, però encara no controlo gaire. Fixa’t que ahir vaig llegir alguna cosa de la Rosario a Reus. Però no sé si vindrà a cantar o és que els de Reus han resat el Rosari perquè es recuperin els 115.000 euros del Tecnoparc. Veieu? Crec que s’ha fet també una donació a la Mare de Déu de la Soledat per veure si van tornant més dinerets distrets. Bé, us deixo, que vaig al despatx del Pep a besar-lo per allò de l’Ikea.