Elena Juncosa: «El MNAT reobrirà a finals d’any. El temps d’espera pagarà la pena»

Com afronta aquesta nova etapa al capdavant del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)?

«Ho visc com una oportunitat única. La meva voluntat, quan vaig decidir presentar-me, era aportar la meva experiència i una mirada útil a un projecte tan important a nivell de gestió patrimonial. L’envergadura del MNAT és, per a mi, un repte molt estimulant, sobretot per tots els projectes que es presenten i per la possibilitat d’arribar en un moment en què podem materialitzar coses que fa molts anys que s’esperen».

Quins són els pilars sobre els quals vol assentar la seva direcció?

«L’objectiu és reforçar el paper del MNAT com a referent cultural i patrimonial. Ha de ser un lloc viu que connecti el patrimoni amb les persones a través d’experiències museístiques rigoroses, amb activitats inclusives i accessibles, que connecti amb temes contemporanis i que sigui emocionalment rellevant».

Tindrà una línia continuista respecte el treball de la darrera directora Mònica Borrell?

«Sí. Vull posar en valor la feina que ha fet la Mònica Borrell, amb qui ens coneixem de fa temps i m’ha fet un traspàs molt bo. Però sobretot vull destacar la feina de l’equip, que porta molt de temps aquí i que fa una feina fantàstica. Sense ells, la feina no pot tirar endavant. Els projectes, al final, sempre són persones. Em sento molt ben acollida i m’estan ajudant molt. Són ells, al final, els que porten el dia a dia».

Un dels projectes centrals són les obres a la necròpolis paleocristiana. Com avancen els treballs? Es complirà el calendari previst?

«La transformació ja es comença a veure, sobretot amb el canvi de les cobertes, que està sent visualment bastant espectacular. Hem passat uns mesos de feina més feixuga, de feina que no es veia tant, però ara la transformació es fa molt evident. El calendari, en principi, va sobre termini, per acabar la segona i tercera fase cap al juny. Crec que entrem en un moment molt bonic, en què tot visualment s’accelerarà: el canvi de cobertes, tota la part exterior, el rebaixament dels talussos que permetran connectar l’espai amb la trama urbana, guanyant aquest espai per a la ciutadania».

OBRES«A la Necròpolis la ciutadania guanyarà un espai i la intenció és que se’l faci seu»

Creu que la nova necròpolis ajudarà a connectar el relat històric entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat?

«Precisament això és el que busca el projecte: obrir l’espai cap a la ciutadania. S’obrirà i es connectarà amb la trama urbana, i la gent podrà gaudir d’un espai enjardinat d’accés gratuït. Tot i que la distància física no la canviarem, el fet de fer accessible l’espai és un punt molt positiu. I a nivell arqueològic, es posaran en valor les reserves, el recorregut exterior tindrà peces exposades a l’àmbit de serveis, que és la galeria porticada. Crec que la ciutadania guanyarà un espai i la intenció és que se’l faci seu».

I pel que fa a l’impacte turístic, preveuen un augment de visitants?

«Sens dubte. En un projecte tan esperat sempre hi ha una expectació important quan es torna a obrir. I jo crec que l’impacte serà beneficiós no només per a nosaltres, sinó per a la resta d’equipaments de la ciutat. Quan hi ha més oferta, es complementa i és millor per a tothom. No hem de pensar que un museu fa competència a l’altre: és completament al revés».

Reobertura del museu

La joia de la corona és el museu. Després de tants anys tancat, senten pressió per la reobertura?

«No ho definiria com a pressió, sinó com a il·lusió. I el que sento és un sentiment de responsabilitat molt gran, de respecte per la feina que s’ha fet fins ara i per la magnitud del projecte. Crec que és un molt bon projecte i que suposarà un salt de qualitat real. És veritat que és molt esperat, perquè fa molts anys que està tancat, però crec que l’espera pagarà molt la pena. El salt serà notable».

Reobrirà enguany?

«Sí. La previsió és que estigui enllestit l’últim trimestre d’enguany».

RELAT«Els discursos sempre s’han centrat en temes molt concrets i hem d’obrir mirades»

Com s’imagina el futur del museu a partir d’aquí?

«El museu ha de ser un referent de la romanitat a Tarragona, a Catalunya i a la Mediterrània. Les peces seran les protagonistes, amb una museografia i uns elements interactius molt nous que permetran interpretar-les molt millor. Hi haurà un discurs que connectarà amb els diferents espais de Tarragona que estan fora del museu. Visitant el museu, veuràs peces dels diferents espais de la ciutat i totes les eines de mediació et permetran entendre molt millor la història de Tàrraco. I després, la meva voluntat és que sigui un museu social, molt connectat amb la societat, que respongui als reptes que tenim».

Inclusivitat

Com planteja aquesta inclusivitat?

«Els discursos sempre s’han centrat en temes molt concrets i aquí hem d’obrir mirades. Hi ha d’haver més relats de gènere, relats molt més inclusius. De vegades hem oblidat grups socials en aquests discursos, i la voluntat és fer un relat i un discurs molt més obert, integrat i inclusiu. Pots explicar el teu discurs, pots explicar històries antigues, però que et connectin amb reptes o qüestions que tens actualment com a societat contemporània».

Més enllà de Tarragona, quin objectiu es marca en els altres espais sota tutela del MNAT?

«Si fas una anàlisi estratègica, la dispersió dels espais patrimonials al territori, no només els que gestiona el MNAT sinó tot el que conforma el patrimoni mundial de la UNESCO, pot semblar una debilitat. Jo ho veig com una oportunitat per connectar el territori. Crec que a través del museu, de la necròpolis, de tots els espais que tenim, es pot crear un relat únic i que hi hagi una percepció d’unitat que ara potser manca. Que la ciutadania del territori i els visitants puguin percebre Tàrraco com un tot coherent».