Per què han augmentat les denúncies per delictes contra la llibertat sexual a Tarragona?: això diuen els experts

Segons dades del Ministeri d’Interior, Tarragona va tancar el 2025 amb un descens global de criminalitat del 3,4% respecte a l’any anterior. Enmig d’aquesta tendència a la baixa, però, destaquen els delictes contra la llibertat sexual: els fets denunciats han passat de 68 a 98 casos, un increment del 44,1%. 

Les dades, sense dubte, criden l’atenció, però aquest creixement podria ser, paradoxalment, una «bona notícia». Aquesta és la lectura que es fa des del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Tarragona.

«Una cosa és la incidència real dels casos i una altra els que s’arriben a denunciar. Ens hem de qüestionar si realment l’any passat hi va haver menys agressions, o si simplement aquestes mai van sortir a la llum», explica una tècnica del servei que prefereix romandre anònima. 

«Si ara pugen les xifres pot ser perquè a la ciutat hi ha més detecció, més punts d’informació i més serveis preparats», afegeix. «No hem de pensar que Tarragona és una ciutat perillosa. El que pot estar passant és que cada vegada hi ha més consciència i que les dones identifiquen situacions que abans quedaven invisibilitzades».

L’increment no és exclusiu de la ciutat. En el conjunt de la demarcació, els delictes contra la llibertat sexual van créixer un 12,5% durant el 2025, mentre que l’augment va ser del 3,9% a Catalunya i del 2,3% a l’Estat. I què es considera, exactament, un delicte contra la llibertat sexual? Tal com estableix el Codi Penal, la categoria recull diferents conductes que vulneren el dret d’una persona a decidir lliurement sobre la seva vida sexual. 

Així, s’inclouen agressions sexuals amb penetració (violació), així com altres formes de violència sexual, l’assetjament sexual, l’exhibicionisme o altres conductes tipificades penalment. A Tarragona, l’any passat les violacions van registrar un descens del 8,8% respecte del 2024, representant un 31,6% del total dels delictes de naturalesa sexual. La resta, categoritzats en un sol grup dins el balanç del Ministeri, mostren un augment del 97,1%.

«Entenc que les dades puguin espantar, però com a professional m’alarmaria més que aquestes xifres no creixessin», apunta la tècnica. «Potser caldria mirar què és el que està passant en aquests municipis on els casos denunciats són sospitosament baixos. Moltes vegades és la por, sigui a l’agressor o al què diran. També al sistema judicial, que pot ser molt dur. Moltíssimes dones no aconsegueixen mai la reparació que busquen», indica. 

Segons un estudi d’El País, publicat el 2025, un 80% de les violacions denunciades mai arriben als jutjats. A més, afegeix, en molts casos el motiu del silenci és el desconeixement. «Hi ha dones que ens expliquen una situació sense tenir ni idea que és una violència sexual, però quan ho analitzem amb elles s’adonen del que ha passat», assenyala. Per això, afirma, la visibilització és clau. «Quan surt un cas mediàtic de violència sexual, augmenten les trucades al 016», exemplifica.

Com actua el SIAD?

El SIAD és un recurs municipal gratuït que ofereix informació, orientació i suport a les dones. L’atenció comença amb una primera acollida per part d’una treballadora social, que recull la situació de la dona i detecta quines necessitats té. A partir d’aquí, si la usuària ho vol, pot rebre orientació psicològica o assessorament jurídic, entre altres recursos. A més de les atencions individuals, el SIAD també impulsa grups i activitats comunitàries. 

«El SIAD és un espai segur i una eina fonamental per garantir els drets i el suport a les dones», assegura la consellera d’Igualtat de l’Ajuntament, Cecilia Mangini. En els darrers anys, afegeix, «s’ha fet una feina intensa per donar a conèixer el servei amb xerrades i sessions informatives en centres de salut, instituts i equipaments comunitaris» Aquest treball, assegura, «ha apropat els recursos a la ciutadania i ha facilitat que més dones demanin ajuda».