CULTURA
De l'enveja al reconeixement de la llibertat
El ball parlat de Sogra i Nora es consolida com un dels grans actes del 8-M a la ciutat amb un èxit de públic en diferents espais
Imatge del ball parlat representat a la residència Mercè
El Dia Internacional de la Dona ja té un nou acte marcat a l’agenda a Tarragona. Tot i que només fa dos anys que Dames i Vells ha recuperat el ball parlat de Sogra i Nora, la resposta dels tarragonins, fidels a l’entitat, convida a pensar que la representació estarà lligada a la reivindicació feminista a la ciutat per molts anys.
La pluja va fer que, per si de cas, la primera representació ahir es fes dintre del Palau de la Diputació. Estona abans que comencés el ball, desenes de persones ja omplien el pati i buscaven algun forat entre caps per veure l’acció. El públic estava format majoritàriament per parelles i gent gran. Es trobava a faltar més presència de jovent.
Pel que fa al ball, es va mantenir gran part del text de l’any passat. La sogra des de bon inici va començar a disparar contra el matrimoni i la família amb qui conviu. «A casa també ho patiu», deia al públic. Els homes, ganduls i borratxos, eren l’ase dels cops. «El meu fill no sap fer ni un ou ferrat!». Uns problemes amb el so va dificultar seguir alguns passatges. I per solucionar-ho ja el passi de les 13 hores es va fer fora. Tot i això, les actrius van posar tot el seu ímpetu perquè els problemes amb la megafonia no tapessin el text i poder arrencar els riures del públic.
CONFLICTE
La nora va irrompre amb força i va plantar batalla a la seva sogra i també a la cunyada. I fins i tot va plantejar al seu marit abandonar la casa i marxar a Veneçuela. «Allí tenen petroli... I prefereixo en Donald Trump a la convivència en aquesta casa», li deia al marit. El desmai de la sogra fa entrar a escena el doctor, que aconsellava el marit pegar de tant en tant a la dona, perquè «no s’esveri». Per últim, el batlle no va sortir ben parat en el seu intent de portar a la garjola les dones.
El final del ball parlat és sens dubte el millor moment. Les dones de la família deixen enrere les seves diferències i planten cara a l’alcalde. «Ni un pas enrere». I la sogra confessa a la nora: «En el fons, t’envejava la llibertat». I la sogra va marxar de la casa, emprant la llibertat que reconeixia a la dona del seu fill. Però no sense abans deixar menjar a la nevera, que «només s’ha d’escalfar», per la tranquil·litat dels fills. No cal dir res més.