L’arriscada feina de desmantellar vaixells per subsistir

Eel període de postguerra, la falta de recursos va empènyer molts homes a assumir feines precàries en què, sovint, també s’hi jugaven la vida. El documental Naufragis, bussos i homes rana recull un d’aquests casos. En concret, el dels treballadors subaquàtics que, després de la guerra, se submergien al litoral de l’Ebre, la major part de les vegades amb equips rudimentaris, per desmantellar vaixells enfonsats i extraure’n la ferralla. 

L’autor del treball és Josep Maria Castellví Viladegut, historiador i documentalista amb dècades d’experiència en el busseig i els rodatges a gran profunditat. En aquest cas, ha combinat la recerca històrica amb la recopilació de testimonis directes. «Fa trenta anys que vaig conèixer alguns d’aquests bussos, encara vius (alguns ronden els cent anys), i em van explicar les seves històries». Això, afirma, li va donar un punt de partida excel·lent per a la pel·lícula. La investigació s’ha completat amb arxius històrics i imatges inèdites procedents del NO-DO, del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona i d’arxius anglesos, francesos, alemanys i americans.

Els naufragis estudiats es concentren sobretot a la costa de Tarragona, entre el cap de Tortosa i el cap de Salou, on durant les dues guerres mundials es van afonar nombrosos vaixells. Els bussos treballaven en profunditats de fins a 50 metres, el màxim rang accessible per als equips de l’època. En aquestes immersions, el material més cobdiciat no era només la ferralla, un bé escàs i altament valuós per a la fabricació d’acer. Castellví explica que alguns carregaments del mateix vaixell també eren molt preuats: «A prop de la desembocadura de l’Ebre hi havia un vaixell que portava bidons de gasolina i lingots de ferro». 

La necessitat econòmica empenyia els homes a capbussar-se en missions que no estaven exemptes de perill: «Era una feina arriscada. Col·locaven dinamita, pujaven, la feien petar i tornaven a baixar. Els homes-rana havien de controlar amb precisió cada càrrega, i alguns hi van deixar la vida». El treball de Castellví també mostra l’evolució dels equips de busseig: «S’hi veu la transició cap a l’escafandre autònoma». D’aquesta manera, la pel·lícula també reflecteix el pas del submarinisme per necessitat a la professionalització del submarinisme industrial i arqueològic.

Naufragis, bussos i homes rana es projectarà al Museu del Port aquest divendres 6 de març a les 18.30 h, amb entrada lliure i aforament limitat, i amb la presència de l’autor.