Vicent Fibla: «La cultura no pot salvar, però sí obrir finestres i portes i que corri l’aire»

Quin tret defineix la nova programació de Mèdol?

«Hi ha molts tipus de propostes i una voluntat de reflectir tant el que passa al territori com allò que succeeix fora. No hi ha una línia argumental única, però les propostes comparteixen preocupacions comunes: qüestions energètiques, relació amb el territori i la presència d’artistes locals, com Laura Juanós, que farà la seva primera exposició individual de gran format. La temporada combina proximitat, connexió territorial i visibilitat de dones».

La programació ocupa diversos espais patrimonials de la ciutat. Quin diàleg s’estableix entre art i patrimoni?

«És una relació que sorgeix de manera natural, perquè el context mateix determina bona part de les propostes. Incloem el patrimoni físic, però també l’immaterial, com tradicions, costums o revisió de temes populars, que també estan presents en molts dels treballs de les artistes. A més, hi ha la qüestió ambiental, que té a veure amb el context del territori on treballem. És molt difícil separar-se de tot això».

A Mèdol enteneu l’art contemporani com un espai de reflexió.

«És que no pot ser d’una altra manera. Alguns treballs necessiten temps, però uns altres es connecten amb el que està passant ara mateix. I l’ara mateix és una qüestió que no podem defugir com a programadores, artistes o gestores culturals. És part del nostre paper: la cultura no pot donar solucions ni salvar ningú, però sí que pot obrir portes i finestres perquè corri l’aire i es puguin entendre moltes coses».

Les arts digitals i tecnològiques tenen un pes destacat en la nova temporada.

«La tecnologia és una eina, igual que ho pot ser la impremta o un pinzell; serveixen per expressar allò que l’artista vol transmetre i obrir noves maneres de treballar o possibilitats d’arribar a un lloc concret. La tècnica per si mateixa no defineix res, només ofereix possibilitats».

Les noves narratives audiovisuals canvien la forma com el públic es relaciona amb l’art?

«Sí, obren noves formes d’interacció. La nostra Sala TikTok, per exemple, dona veu a artistes fora del circuit habitual i permet ocupar l’espai, interactuar amb el públic i usar la plataforma com un canal bidireccional de comunicació».

Quin risc ha d’assumir un equipament públic com és Mèdol a l’hora de programar propostes experimentals?

«Una cosa no treu l’altra. Nosaltres pensem en quines són les propostes que valen la pena. Això no vol dir que tot surti sempre rodó, però hem de saber abraçar l’error, perquè també forma part del procés. A més, penso que es poden combinar activitats més clàssiques amb propostes experimentals sense perdre coherència».

El balanç de la temporada passada us dona la raó: vau tenir un augment de públic molt significatiu.

«Sí, però no ens ho hem de mirar com una qüestió només quantitativa. Els números del 2026 podrien ser més baixos i no passaria res. Tampoc podem entrar en una carrera de voler fer sempre més i més. Ja estem fent moltes propostes. La quantitat està condicionada pel context, no només pel pressupost».

Aquesta setmana heu portat Marcel·lí Antúnez a Tarragona.Què hi està fent?

«Està treballant amb els alumnes de l’Escola d’Art de Tarragona en un mural que es presentarà el 14 de març al Tinglado 2 del Port de Tarragona. És un treball que fa a partir de l’exposició que va fer a la Sala Oval del MNAC. El Marcel·lí està molt interessat en qüestions com l’agricultura i responsabilitat ambiental i ens interessa molt la seva idea de col·lectivització de l’experiència, implicant col·lectius del Serrallo i els visitants el dia de la inauguració».

Quin paper aspireu a jugar dins l’art contemporani del país?

«Som un dels vuit centres principals del sistema públic d’espais visuals. La col·laboració amb altres centres és essencial. L’art contemporani inclou exposicions i activitats, però també projectes de mediació i educatius a llarg termini, molts dels quals no són immediatament visibles, però formen part del nostre objectiu i finalitat».