Tarragona amplia el cens de la memòria amb 846 noves víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

La ciutat de Tarragona incorpora 846 noves víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista al registre oficial de memòria democràtica. La Generalitat de Catalunya dona a conèixer avui un estudi que amplia de manera significativa la informació disponible sobre l’impacte del conflicte i la dictadura al municipi.

L’estudi, realitzat per la historiadora Esther Gutiérrez Escoda, ha permès identificar i incorporar a la base de dades del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica un total de 846 noves víctimes, de les quals 749 han estat identificades amb noms i cognoms. Les 97 víctimes restants consten com a 'desconegudes', entre les quals s’inclouen homes, dones i infants.

El treball també ha aprofundit en la documentació de les persones mortes a l’Hospital Militar del Cos V de l’Exèrcit de l’Ebre, establert a l’edifici de La Savinosa, on s’han registrat 231 víctimes. D’aquestes, 67 van morir per malaltia, majoritàriament a causa del tifus, i no directament per actes bèl·lics.

En conjunt, sumant les víctimes identificades anteriorment i les noves incorporacions, la base de dades recull actualment 1.681 inhumacions de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista que han estat localitzades en alguna de les fosses del Cementiri municipal de Tarragona. Aquestes inhumacions s’han pogut situar tant al Cementiri de Tarragona —al Panteó Militar, a les fosses comunes dignificades (inclosa la fossa neutra) i en nínxols— com al Cementiri Britànic (Els Jans).

El total de víctimes registrades a la ciutat de Tarragona s’eleva a 2.340 persones: 1.333 corresponen al període de la guerra (incloent-hi víctimes dels bombardeigs, soldats morts als fronts o als hospitals, presoners de guerra i víctimes de la violència a la rereguarda) i 1.007 persones víctimes de la repressió franquista, prop de 800 de les quals van ser afusellades, a més de les que van morir a la Presó de Pilats, a causa del tifus o de les deplorables condicions de reclusió.

L’estudi és d’accés lliure i consultable en línia, amb l’objectiu de facilitar la recerca i garantir el dret a la veritat de la ciutadania.

Amb aquest treball, la Generalitat continua avançant en les polítiques públiques de memòria democràtica, reforçant el coneixement rigorós dels fets i la dignificació de les víctimes.

La presentació pública de l’estudi tindrà lloc aquesta tarda a la seu dels Serveis Territorials del Departament a Tarragona (avinguda de l’Argentina, 2), en un acte encapçalat pel director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez.

Recerca documental i treball de camp

Aquest treball parteix de les dades que la Generalitat ja tenia recollides a través del Cost humà de la Guerra Civil i del Cens de persones desaparegudes. L’estudi combina la consulta d’arxius i fons documentals, la revisió de bibliografia especialitzada i el treball de camp amb l’objectiu de determinar la localització i l’estat de conservació de les fosses i sepultures d’aquest període històric a la ciutat.

L’abast de la recerca també es fa evident en el volum de documentació generada: s’han digitalitzat 2.465 documents en format JPG i s’ha elaborat el quadre de classificació corresponent, així com l’inventari detallat del fons.

Sobre el terreny del cementiri, s’han pogut ubicar les dues osseres, la Parcel·la Militar i una nova fossa comuna (o quarta fossa), situada entre les illes del cementiri de Sant Nicolau i Santa Inés. Aquesta nova fossa resta pendent d’enumeració, atès que no havia estat identificada prèviament. Igualment, s’ha pogut determinar el destí (ossera o nínxol) de les despulles de 25 víctimes.

Malauradament, no ha estat possible localitzar ni situar amb precisió l’anomenada Parcel·la de Santa Marta, tot i que apareix documentada en les fonts consultades.