CARNAVAL
Ses Majestats se sotmeten a un judici sense censures ni pietat
La Reina Carnestoltes i el seu Concubí van ser condemnats al foc aquesta nit

Imatge de la primera sessió del Judici de la XLIII Reina Carnestoltes i el seu XXX Concubí, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament.
Hi ha refranys que sempre acaben complint-se. A cada porc li arriba el seu Sant Martí, i a la Reina Carnestoltes i al seu Concubí els arriba el dilluns de Judici. Ahir, entre togues i perruques, al saló de plens de l’Ajuntament la festa va començar a passar comptes amb ella mateixa, amb la parella reial assumint, un any més, el paper d’acusats oficials.
L’uixer Baptista va obrir pas a l’il·lustríssim Just Injust, que abans d’entrar en matèria ja advertia que el procediment seria «desproporcionat, infame i antidemocràtic». I així, amb aquesta declaració d’intencions, s’obria la sessió. Ses Majestats van comparèixer amb les mans lligades, però sense deixar de ballar al ritme de Carnaval, Carnaval, desfilant cap al banc dels acusats com si es tractés d’una rua més.
Tot seguit, Baptista presentava un jurat més aviat controvertit. Enguany els encarregats de deliberar serien, ni més ni menys, que les mascotes de dos coneguts parcs d’atraccions: Mickey Mouse i Woody Woodpecker. El ratolí entrava amb actitud alegre la sala, mentre que l’ocell ho feia entre xiulets. «El Pájaro Loco también cobra poco», corejava un grup de «manifestants» que interrompien el procés, en una nova pulla al «parc d’aquí al costat» i a les seves polèmiques recurrents.
La primera testimoni, Paoli Nesia, treballadora d’aquest mateix recinte, acusava la Reina i al Concubí d’haver-se «xivat», per «pura enveja», de la temàtica forçosament descartada de la Colla La Bóta al gerent d’un bar del parc, iniciant així el procés legal que va acabar precoçment amb el concepte inicial de «Mort Aventura».
El segon testimoni no es va presentar, però Maria Trapella s’oferia ràpidament voluntària amb una indignació acumulada. «Visc a Rovira i Virgili i estic farta de no poder aparcar entre setmana!», declarava. La seva denúncia? El fenomen del «petó i adeu».
Segons ella, la Reina i el Concubí havien decidit romantitzar els comiats escolars, eliminant zones verdes d’aparcament per instaurar espais on els pares, en lloc d’acomiadar-se ràpid, s’hi recreaven com si fos una escena de telenovel·la. «Un petó i tres hòsties els fotria!», etzibava.
Finalment, Pere Xiulet compareixia amb una teoria contundent sobre la polèmica ZBE. «Els gasos no són dels cotxes, són reials», assegurava. L’acusació era clara: «Ses Majestats són uns ‘pedorros’». Enmig del caos, el jutge rebia una trucada inesperada de Donald Trump i seguidament era escortat fora de la sala per uns homes de negre.
La inesperada deportació no va aturar la sentència, i, naturalment, la XLIII Reina Carnestoltes i el seu XXX Concubí van ser declarats culpables de tots els càrrecs. Ses Majestats seran cremats aquesta nit a la Plaça de la Font, posant punt final al Carnaval.