L’Arquebisbat de Tarragona ofereix 18 immobles al Govern per convertir-los en habitatges socials

La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i el Govern han formalitzat el conveni pel qual les diòcesis catalanes cediran immobles eclesiàstics a l’administració autonòmica perquè els destini a habitatge social. L’acord es va escenificar ahir amb la signatura per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de la CET i arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Aquest protocol permetrà canvis normatius que facin viable aquesta col·laboració entre ambdues institucions, sense que l’Església perdi la titularitat dels seus béns.

Segons ha pogut saber Diari Més, l’arxidiòcesi de Tarragona oferirà divuit immobles per convertir-los en pisos públics. Entre aquests, hi ha una casa ubicada al Vendrell, una gran sala al municipi de Falset o un solar situat davant de l’església de Sant Vicenç de Castellvell del Camp. A la capital tarragonina, l’Arquebisbat compta amb uns tres o quatre pisos disponibles, alguns dels quals necessiten una reforma important per poder ser habitats.

Totes les propostes de cessió que facin les diferents diòcesis de Catalunya seran estudiades per una taula de treball que estarà integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i altres cinc nomenats per la Generalitat. D’aquests, quatre seran assignats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àrea d’urbanisme); i el darrer serà escollit pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (de l’àmbit d’afers religiosos).

Aquest nou òrgan es reunirà inicialment un cop al semestre i «tindrà les funcions de col·laborar institucionalment, estudiar conjuntament la creació d’habitatge social amb béns de titularitat de l’Església catòlica i proposar les modificacions normatives perquè sigui factible». La gestió dels immobles passarà a mans del Govern, però les diòcesis continuaran sent-ne les propietàries. La taula de treball també vetllarà perquè els projectes resultants es destinin a col·lectius en situació de vulnerabilitat, «amb criteris de transparència i equitat».

La durada inicial del protocol és de quatre anys, susceptible de pròrroga per acord mutu de les parts. Les cessions, que seran gratuïtes, podrien anar entre els 30 i 75 anys, en funció sempre de cada cas.

«Una missió de país»

«Des de sempre, l’Església ha mirat de pal·liar les indigències socials i la precarietat de la població», va afirmar Planellas, qui va valorar positivament l’acord. «Gairebé el 25% de la població té algun dèficit o un problema amb la qüestió de l’habitatge», va remarcar el president de la CET, tot afegint que «en comptes de fer una política polaritzada, hauríem de sumar i unir-nos tots per un tema que és de país».

«És un pas endavant important», va destacar Salvador Illa, que va agrair la predisposició per part de les diòcesis catalanes a col·laborar en aquesta «missió de país». El president del Govern va remarcar que es tracta d’un acord «pioner» a l’Estat, que s’emmarca dins d’una «política integral d’habitatge» que inclou els topalls als preus del lloguer o la construcció de 50.000 pisos socials fins al 2030, entre altres mesures.