Les vesícules del greix prostàtic revelen un nou mecanisme que afavoreix el càncer de pròstata

Investigadors de l’IRB CatSud (abans IISPV) i de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona han identificat un nou mecanisme que podria influir en l’evolució del càncer de pròstata. El treball demostra, per primera vegada, que les vesícules extracel·lulars alliberades pel teixit adipós que envolta la pròstata —conegut com a teixit adipós periprostàtic (PPAT)— modulen el comportament de les cèl·lules tumorals en funció de l’agressivitat del tumor.

El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes en molts països occidentals. A la demarcació de Tarragona es diagnostiquen prop de 670 casos nous cada any i, a escala estatal, més de 30.000. Tot i que molts presenten una evolució lenta, alguns poden progressar i disseminar-se, fet que fa essencial comprendre els factors que en determinen l’agressivitat.

L’estudi, liderat per Matilde R. Chacón i Xavier Ruiz-Plazas, des del Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC), en col·laboració amb els serveis d’Urologia i Anatomia Patològica de l’Hospital Joan XXIII, revela que les vesícules procedents de pacients amb tumors de baix risc afavoreixen principalment la proliferació de les cèl·lules canceroses. En canvi, les derivades de tumors d’alt risc no incrementen aquesta proliferació, però sí que potencien la migració cel·lular i l’angiogènesi —la formació de nous vasos sanguinis—, processos clau en la progressió i disseminació del càncer.

La recerca també evidencia que aquestes vesícules no només actuen directament sobre les cèl·lules tumorals, sinó que modifiquen el microambient que les envolta. En el cas dels tumors de baix risc, indueixen en els macròfags un perfil proinflamatori i immunosupressor que podria facilitar un entorn favorable al tumor en fases inicials. A més, els efectes detectats s’associen amb l’activació de vies de senyalització molecular implicades en el desenvolupament del càncer.

Els resultats indiquen que el teixit adipós periprostàtic no és un element passiu, sinó un actor actiu en la regulació del comportament tumoral. Les vesícules extracel·lulars que genera es perfilen així com a possibles noves dianes per dissenyar estratègies terapèutiques orientades a interferir en la comunicació entre el tumor i el seu entorn, especialment en els casos amb més risc de progressió. Tot i que les conclusions provenen de models in vitro i caldrà validar-les en estudis més complexos, el treball suposa un avenç rellevant en la comprensió de la biologia del càncer de pròstata.