Andreu Muñoz: «Si a la ciutat ens limitem al patrimoni romà, ens estem equivocant»

Què pot esperar la ciutadania de la transformació que es farà al Museu Diocesà? Per què serà tan important?

«Tarragona tindrà un nou museu, un museu renovat, que serà dels millors del país. Hem de partir d’una qüestió inicial: el nostre Museu Diocesà de Tarragona s’ha d’imbricar dintre del que és l’acròpolis de Tarragona, això que anomenem el barri catedralici, perquè és un sector cultural i turístic de primer ordre. El Museu Diocesà no pot concebre’s com un element exempt, sinó que ha d’estar imbricat en el context d’aquest barri catedralici, perquè està lligat a una història i un patrimoni de la catedral, del seminari i de la casa dels concilis, que són els tres grans equipaments culturals que avui dia donen sentit a aquesta part superior de la ciutat».

Quin paper jugarà respecte a la ciutat i el territori?

«Si jo he d’explicar la ciutat romana, Tàrraco, aquest és un punt focal importantíssim, imprescindible. Ens dona les claus per interpretar la història, no només de la ciutat, sinó de tot el territori. Aquí es produeix l’inici de la romanització amb el campament de Escipió, es genera el gran recinte de culte imperial del temple d’August, tot el gran moviment eclesiàstic en època tardorromana, i es construeix una de les catedrals en el segle XII més impressionants de tota la Cristianitat fins als nostres dies».

En aquest sentit, quines noves claus interpretatives oferirà al museu?

«Com que el museu es configurarà en un edifici on hi ha les estructures impressionants de l’època romana, medieval, renaixentista i contemporània, hi haurà noves claus interpretatives arquitectòniques i urbanístiques».

El propi edifici formarà part de l’experiència.

TURISME«El projecte de l'Acròpolis obligarà el visitant a pernoctar».

«Exacte. Aquí compta tant el contingut com el continent. El continent és en si mateix també un gran museu, un espai d’interpretació. Fem una comparativa amb el Museu de Vic, que és un dels grans museus del país. Té una filosofia molt semblant a la nostra, però no deixa de ser un museu ex novo, amb una caixa feta en el segle XX. Nosaltres, amb la riquesa que tenim d’aquest patrimoni, s’hi afegeix una caixa arquitectònica, un museu que té una caixa de 2.000 anys d’història. Això, anem on anem de tota Espanya, no ho veus».

Impacte turístic

Quin impacte turístic preveuen que tindrà?

«És una experiència que obliga que la seva visita al projecte de l’Acròpolis sigui d’un dia. Per tant, obliga a pernoctar. L’Acròpolis a més potenciarà la visita a la Tarragona patrimoni mundial, però també al territori. Induirà a fer una visita al modernisme, la ruta del Cister, la Cartoixa d’Escaladei... Tenim un quilòmetre zero del territori. No hi ha una altra possibilitat del quilòmetre zero, el tenim allà on es pot explicar en extensió tota la història. I això és el barri catedralici, és l’Acròpolis en què el Museu Diocesà, per les seves particularitats i per la seva funció, jugarà aquest paper instructor, educador.».

Trobaven a faltar aquesta visió global?

«Si nosaltres ens limitem el que és el patrimoni cultural romà, ens estem equivocant, perquè la riquesa que tenim nosaltres és la capacitat explicativa d’un relat diacrònic, de molts segles d’història, i d’una gran importància. Si tu vols visitar una ciutat a la Península Ibèrica que tingui una riquesa romana, Tarragona és un lloc obligatori. Però on tenim ubicada la millor ruta dels monestirs del Cister de tota la Península Ibèrica? És Poblet, i darrere ve Santes Creus i Vallbona. El modernisme que tenim a Reus, a la pròpia Tarragona o en altres espais, és extraordinari. Hem de comprendre que aquí transcendim el patrimoni romà, que el territori té una riquesa extraordinària que cal potenciar-la des de tots aquests angles».

O sigui que ens hem centrat massa en el patrimoni romà?

«Molt. Inclús en el propi romà ens hem centrat en el clàssic. Perquè a la vegada tens un patrimoni paleocristià, que és romà, que de vegades ha quedat relegat. Quan tu penses en la riquesa d’una basílica com la de l’Amfiteatre, la potencialitat que té la Necròpolis amb el Parc Central, l’impressionant conjunt tardoromà de Centcelles...»

DIàLEG«L’administració pública ens ha d’escoltar més. Hem demostrat com treballem»

En el Pla de Gestió de Tàrraco es va concloure que falta un relat unificat entre els monuments.

«És el gran repte. Hem de ser capaços d’actuar amb la veu i amb les accions d’un únic territori. Que no s’estableixin tantes compartimentacions entre allò que és iniciativa pública, iniciativa privada. Que es valori tot com un tot, i que li donem importància real. Amb una oferta coherent, que sigui mesurada, perquè no morim d’èxit, que és el que pot passar ara a Barcelona».

Tornant al projecte del Museu Diocesà, l’Arquebisbat necessita finançament. És una qüestió que li preocupa?

«Estem expectants, però esperançats. Crec que estem fent els deures. Hi ha un patrimoni cultural imbricat en el món romà que el Consorci podria ajudar molt a tirar-lo cap endavant. Però després tenim tota una sèrie d’equipaments més museogràfics que l’administració ha de tenir també en compte. I si aquí s’hi suma el mecenatge privat, benvingut sigui. És una qüestió de prioritats.

Quina relació tenen amb l’administració pública actualment?

«Crec que se’ns ha d’escoltar un puntet més, perquè ja hem demostrat que, a través de les nostres accions, som capaços d’avançar amb molta creativitat i pocs recursos. Crec que la ciutadania també ha de ser més proactiva, en el sentit de ser més exigent amb les administracions».