Xavier Amor: «Treballem perquè la llei de finançament local entri al Parlament abans d'acabar el 2026»

El Consell d’Alcaldes del PSC del Camp de Tarragona es va reunir, dissabte passat, amb el secretari de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya, Xavier Amor, per analitzar les necessitats i reptes del territori de cara al futur.

Quines són les principals preocupacions que li han transmès els batlles?

«Hi ha una molt comuna, que és tot el tema de la reforma de l’administració per facilitar la burocràcia i fer sigui més senzilla. És una prioritat per al conseller de Presidència, Albert Dalmau. També hi ha altres temes més concrets de col·laboració entre la Generalitat i els governs locals, com pot ser la seguretat».

Una de les reivindicacions històriques dels ajuntaments ha estat la manca de finançament.

«Això ho hem d’ordenar amb la llei de finançament local i el Govern ja ha començat a treballar. Es constituiran quatre comissions de treball amb els grups parlamentaris, ja que la llei s’haurà d’aprovar al Parlament amb tres cinquenes parts. Per tant, més que la majoria absoluta. L’aritmètica és la que és i, per tant, una de les maneres d’aconseguir-ho és que els partits participin en la redacció des de l’inici».

Qui més hi participa?

«Ho coordina la Fundació Carles Pi i Sunyer, i hi ha un grup d’alcaldes, a través de les entitats municipalistes; un altre d’experts i universitaris; i un darrer d’exalcaldes. És important que la nova normativa estigui acompanyada per la llei de governs locals, que ordena l’arquitectura institucional de Catalunya i marca quines competències encarreguem als ajuntaments, consells comarcals i diputacions. La llei de finançament local ha de correspondre aquestes competències amb recursos».

Amb quin calendari treballen ara mateix?

«L’objectiu és tenir uns primers documents abans de l’agost i volem que entri al Parlament abans de finalitzar el 2026».

Quines altres mesures ha impulsat el Govern per millorar la situació econòmica dels ajuntaments?

«Aquest Govern ha fet una mobilització de recursos sense precedents, començant pels 4.400 milions del Pla 50.000 habitatges i seguint pels 500 milions del PUOSC o els 1.600 milions del Pla de Barris. I això arriba a tots els municipis, independentment de la mida. De fet, la primera llei que vam aprovar va ser l’Estatut de municipis rurals i, a més, hem obert una línia d’ajuts de 9 milions per ajudar els ajuntaments que no tenen capacitat tècnica per fer projectes i acollir-se a moltes de les subvencions que treu la Generalitat».

No aprovar els pressupostos, faria perillar les línies d’ajuts al món local?

«Hi ha coses que hem anat explicant que serien molt complexes de fer. Si preguntéssim a tots els alcaldes i alcaldesses de qualsevol color polític si necessitem pressupostos o no, estic segur que aquí aconseguiríem el consens».

El Camp de Tarragona ha patit anys de desinversió per part de la Generalitat.

«Alguns podien arribar a pensar que només ens centraríem en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però estem demostrant amb fets que no és així. S’han creat taules bilaterals amb Tarragona, però també amb Lleida i Girona, quan no existien. I hi haurà moltes inversions al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb el Pla de Barris».

Quan es començarà a concretar el Pla de Barris?

«Els vint municipis escollis ja han acceptat la subvenció i sé que, ara, hi haurà una reunió amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per començar a constituir els grups de treball per a cada projecte».

Parlant sobre la manca d’inversions, què cal fer perquè el servei de ferrocarrils deixi de ser un problema crònic?

«Primer, dedicar-s’hi, que és el que està fent el Govern en aquesta crisi. Som molt conscients que Tarragona és una de les zones que més ha patit els darrers anys. Hem de treballar, treballar i treballar. En les infraestructures, en els nous trens que han d’arribar i en la gestió, amb la constitució de Rodalies de Catalunya. Hem de recuperar molt de temps i molta inversió i manteniment que no s’havia fet. I això es millora amb més recursos».

El projecte metropolità

Diversos municipis estan immersos en la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Quin paper pot jugar la Generalitat en aquest procés?

«La funció del Govern ha de ser acompanyar. Nosaltres no hem de posar pals a les rodes ni fer més del que ens demanin. Estarem a disposició dels municipis que formin part de l’àrea metropolitana, que vull entendre-la com una suma d’esforços i potencialitats. Hi ha un objectiu molt clar, que és prestar els serveis de màxima qualitat sense que ens costi més. Si dupliquem estructures, crec que no és la solució».

Quin serà el principal repte d’aquest nou òrgan?

«Que la ciutadania no ho vegi com una estructura més i, per tant, més càrrega. L’única manera de donar-li la volta és millorar els serveis i que la gent percebi que són més propers i dimensionats».

Quins serveis cal prioritzar a l’hora de mancomunar?

«L’habitatge. No és el mateix anar ciutat per ciutat, que, per exemple, tenir una àrea metropolitana com la de Barcelona, que té el seu propi pla d’habitatge i mobilitza tots els recursos. Hi ha moltes coses que es poden fer conjuntament perquè els serveis millorin i que poden generar economia d’escala».

Alguns temes clau, com la ubicació de la nova estació Intermodal, han generat discrepàncies entre alguns municipis. Com es resolen aquestes diferències?

«Els alcaldes volen tenir-ho tot a prop, però cada vegada estem entenent més que tothom no pot tenir-ho tot. Hi ha zones on s’organitzen i, a partir del debat i la conversa, arriben a grans acords. Hem deixat perdre moltes infraestructures i oportunitats per la falta de presa de decisió».