Un estudi de la URV identifica compostos químics en el semen que podrien incidir en la fertilitat masculina

Una investigació amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha posat el focus en la presència de compostos químics d’ús habitual en el semen humà i en el seu possible impacte sobre la salut reproductiva. L’estudi, encapçalat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) amb la col·laboració de l’INRAE francès, ha identificat fins a 42 substàncies en mostres seminals mitjançant una metodologia pionera. Els resultats s’han publicat a la revista científica Exposome.

La infertilitat afecta aproximadament el 15% de la població mundial i, en un 40-50% dels casos, hi intervenen factors masculins. En les darreres dècades, aquest problema s’ha accentuat, i cada vegada es dona més pes a les exposicions ambientals i als hàbits de vida com a elements determinants de la salut reproductiva. «Tot i que el nostre estudi no permet establir relacions causals directes, sí que mostra associacions entre la presència de múltiples substàncies químiques i diversos paràmetres de qualitat seminal», assenyala Montse Marquès, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora principal del treball.

La recerca s’ha centrat en l’anàlisi de l’exposoma químic, és a dir, el conjunt de substàncies a les quals està exposada una persona al llarg del temps. Per fer-ho, s’ha utilitzat espectrometria de masses d’alta resolució, una tècnica capaç de determinar amb gran precisió la massa dels compostos i diferenciar substàncies amb composicions químiques molt similars.

L’estudi ha analitzat mostres de semen, sang i orina de 48 homes sans d’entre 18 i 40 anys residents a Tarragona. La URV va coordinar la participació dels voluntaris i va facilitar les mostres biològiques. Després d’examinar més de 2.000 compostos orgànics, es van detectar 42 substàncies en semen, 42 en orina i 48 en sang. Entre aquestes hi havia edulcorants artificials, insecticides, compostos perfluoroalquilats i polifluoroalquilats (PFAS), retardants de flama, substàncies relacionades amb aliments, fàrmacs i marcadors de consum de tabac.

Segons expliquen els investigadors, aquesta aproximació permet superar l’enfocament tradicional, que sol centrar-se en famílies concretes de contaminants. En aquest cas, el cribratge ha permès rastrejar milers de compostos de manera simultània en tres tipus de mostres biològiques.

Compostos químics i qualitat seminal

L’anàlisi va evidenciar associacions negatives entre determinats compostos i diversos indicadors de qualitat de l’esperma. Substàncies com l’acesulfam —un edulcorant artificial—, el bisfenol-S —utilitzat en plàstics i resines— o l’insecticida nitenpiram es van vincular amb una menor concentració i alteracions en la forma dels espermatozoides. El fosfat de trietil, emprat com a retardant de flama, es va associar amb un volum seminal inferior, mentre que un additiu utilitzat en la fabricació de pneumàtics es va relacionar amb una reducció de la mobilitat i la vitalitat espermàtica.

A més, l’estudi confirma associacions ja descrites anteriorment per compostos derivats del tabac, com la nicotina i la cotinina, i per substàncies perfluorades presents en utensilis de cuina, envasos o peces de roba. Els resultats reforcen la hipòtesi que l’exposició combinada a diferents contaminants pot influir en l’espermatogènesi i contribuir al descens de la fertilitat masculina observat en les últimes dècades.

Els investigadors destaquen també el valor del plasma seminal com a matriu d’anàlisi. «Hem comprovat que permet identificar mescles de contaminants que poden passar desapercebudes en sang o orina, però que estan estretament vinculades amb la funció reproductiva», apunta German Cano-Sancho, investigador de l’INRAE i primer autor de l’estudi.

Aquest enfocament obre noves vies per aprofundir en la recerca sobre salut ambiental i reproductiva, i permet obtenir una imatge més completa de les exposicions reals de la població.