Un llibre analitza la corrupció del règim borbònic a la Tarragona del segle XVIII

Manel Camafort Montoya, historiador, doctorand en història i professor de secundària, ha publicat un llibre en què analitza la corrupció del règim borbònic a la Tarragona del segle XVIII a partir dels conflictes pel comerç i el proveïment d’aliments bàsics. L’estudi se situa en el context posterior a la Guerra de Successió (1716) i al Decret de Nova Planta, un període que, segons l’autor, va suposar tot un conjunt de canvis administratius que portaran també a que el govern de Tarragona tingui una autoritat que s’implantarà de manera despòtica. 

La recerca se centra en el pa, el peix i el vi, tres productes essencials del mercat tarragoní. Camafort documenta com els gremis de forners, pescadors i pagesos van denunciar durant dècades pràctiques de fraus i abusos per part dels regidors borbònics que es van traduir en «un conjunt desmesurat d’impostos que es van implantar sobre la producció i comerç d’aquests productes». Segons l’historiador, aquesta pressió fiscal va generar una tensió constant entre els interessos dels gremis i els del govern municipal. 

Aquest sistema fiscal va tenir conseqüències directes sobre la població. L’autor assenyala que «l’augment del preu dels aliments va reduir el poder adquisitiu de les classes populars i va alimentar un malestar social persistent». Les queixes, documentades de manera gairebé ininterrompuda, van arribar tant a l’Ajuntament de Tarragona com a la Reial Audiència de Barcelona, evidenciant la dimensió del conflicte. 

A mitjan segle XVIII les investigacions judicials van posar en evidència pràctiques de frau i abusos de poder per part dels regidors borbònics. Això va provocar un bloqueig de l’administració municipal entre 1753 i 1757 i, posteriorment, la creació de la figura del diputat del comú i gremis, concebuda com un mecanisme de mediació entre l’Ajuntament i els gremis. 

El llibre recupera també episodis poc coneguts, com la revolta del Portal del Roser de 1765, que Camafort defineix com una mostra clara del cansament popular davant una fiscalitat injusta i una gestió opaca. 

Això no obstant, l’obra conclou que les reformes borbòniques de la segona meitat del segle XVIII no van posar fi als fraus ni als abusos institucionals: «A Tarragona hi ha una continuïtat del conflicte que s’estén gairebé tot el segle», afirma l’autor, que defensa que el cas tarragoní és un dels més ben documentats del país i obre la porta a futures recerques sobre la conflictivitat social i econòmica de la ciutat. 

«El que podem afirmar amb seguretat és que Tarragona va ser una de les ciutats més conflictives pel que fa al mercat i al proveïment d’aliments, i que els fraus i abusos hi van ser especialment freqüents». 

Segons l’autor, amb nova documentació i un cop finalitzada la tesi doctoral, «aquesta recerca podria ampliar-se fins a plantejar que Tarragona va ser una de les ciutats més corruptes en la gestió del seu capital i dels seus diners». Això, conclou Camafort, obre noves perspectives per entendre la seva història social i econòmica i repensar la gestió municipal en el segle XVIII.