SOCIETAT
«El sensellarisme va més enllà de dormir al carrer»
El PASS de Tarragona alerta d’un fenomen en creixement que inclou precarietat, invisibilitat i nous perfils
La consellera Mangini reunida amb l'equip del Punt d'Atenció a Persones Sense Sostre de Tarragona.
L’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels catalans. Així ho indica el Baròmetre d’Opinió Política del CEO. El pitjor malson d’aquest 31% d’enquestats és la realitat de, com a mínim, 6.724 persones que viuen al carrer a Catalunya. Les dades, recollides pel Síndic de Greuges el passat mes de desembre, deixen clar que el sensellarisme és un fenomen en augment.
Tarragona no n’és l’excepció. L’últim recompte, realitzat el 21 d’octubre, va identificar 84 persones dormint al carrer, tot i que la realitat és molt més complexa i difícil de quantificar. «No totes les persones sense llar estan al carrer», explica Antònia Garcia, coordinadora del Punt d’Atenció a Persones Sense Sostre (PASS).
«Existeix també un sensellarisme ocult, persones que viuen en condicions precàries o en situacions de gran vulnerabilitat que no apareixen en aquests recomptes», afegeix. Durant el 2025, el PASS va atendre més de 200 persones i un centenar de joves, mentre que més de 600 es van allotjar als albergs municipals. Els perfils són diversos i cada cop més allunyats del tòpic clàssic: persones grans amb pensions insuficients, persones amb problemes de salut mental o addiccions, i un nombre creixent de dones, un fet que preocupa especialment els equips.
Increment de dones
«Encara són minoria, però hem notat un increment», comenta Esther Curto, treballadora social del PASS. «Totes les persones que viuen al carrer són vulnerables, però una dona encara ho és més. Acostumen a patir un sensellarisme molt més invisible, ja que sovint accepten situacions molt precàries o relacions abusives per no acabar dormint al carrer», explica. També detecten molts joves que surten del sistema de protecció sense una xarxa familiar sòlida. «Si no intervenim a temps, la seva situació s’acaba cronificant», afirma Laura Sánchez, educadora social de l’equip d’atenció a joves en situació de vulnerabilitat. Per evitar-ho, Tarragona compta amb projectes especialitzats com el servei d’acolliment temporal Domus Mar o el programa Sostre 360º.
Pel que fa als punts més freqüents de la ciutat, destaquen la Part Alta i la Part Baixa, que concentren, aproximadament, el 70% dels assentaments. «Té sentit, perquè són zones amb serveis com menjadors socials. També depèn de l’època de l’any, a l’hivern busquen entrades de pàrquings i, a l’estiu, parcs on corre una mica l’aire», apunta Curto.
Tarragona també atreu persones d’altres territoris. «És ideal com a ciutat de pas. Barcelona és menys segura, a Girona fa molt fred i, en canvi, Tarragona té un clima ideal. És petita, acollidora i a prop de la capital», detalla Garcia. Davant aquesta realitat, el consistori treballa a través del Pla local d’abordatge al sensellarisme, que coordina més d’una vintena d’entitats i serveis. «Des de l’Ajuntament es fa un intens treball de prevenció i atenció per evitar nous casos i oferir recursos», assegura Cecília Mangini, consellera de Serveis Socials.
«Parlem d’atenció personalitzada, d’equips d’intervenció directa al carrer amb sortides bisetmanals i de fins a 64 places d’allotjament de diferents tipologies», afegeix. Gràcies a aquest treball, assenyala, actualment es calcula que hi ha, com a mínim, una quarantena de persones menys dormint al carrer.
Tot i això, no tothom accepta l’ajuda. «Els informem i intentem convèncer-los, però no els podem obligar», aclareix Garcia. «Alguns, per exemple, no accepten allotjament perquè no volen deixar les seves mascotes. Són molts factors en què estem treballant», conclou la consellera.