J.A. Català: «Durant l'eclipsi els ocells deixaran de cantar i volar i la resta d’animals estaran desconcertats»

Aquest eclipsi està generant molta expectació. Està justificada?

«Absolutament. Els eclipsis de sol són, probablement, l’espectacle més impressionant que ens regala la natura. Has de viure’n un almenys un cop a la vida per entendre què significa realment. És una experiència molt emocional: es desfermen sentiments, és colpidor. I, en aquest cas, tenim molta sort. A Tarragona ens ha tocat la grossa».

Per què ho dius?

«Perquè tindrem un eclipsi total de sol fàcilment visible. I això no és gens habitual. Cada any hi ha, aproximadament, dos eclipsis totals de sol, però la franja des d’on es poden observar –el con d’ombra– és molt estreta, d’uns 200 o 250 quilòmetres d’amplada, i sovint passa per zones poc accessibles: oceans, deserts, l’Antàrtida… Quan, en canvi, travessa zones poblades i amb bones infraestructures, es converteix en un fenomen de masses. Això és exactament el que passarà el 12 d’agost».

Ja ho hem vist en altres llocs.

«Exacte. Als Estats Units, els eclipsis del 2017 i del 2024 van tenir un impacte científic, social i turístic impressionant. Aquí passarà el mateix. Pensem que l’Estat espanyol és el segon destí turístic del món, i Tarragona, amb marques com la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, és una zona turística de primer nivell. I el 12 d’agost és temporada alta».

Es parla de milions de visitants.

«Les previsions apunten a uns 10 milions de visitants addicionals a l’Estat espanyol només per l’eclipsi. Es repartiran al llarg de tota la franja de totalitat: Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Aragó, sud de Catalunya, nord del País Valencià i Balears. I aquí, evidentment, en vindran molts. Barcelona queda fora de la totalitat, així que molta gent de l’àrea metropolitana també baixarà cap al sud.».

Què passarà el 12 d’agost?

«A ple dia, el disc de la Lluna es desplaçarà fins a situar-se exactament davant del disc del Sol. Des de la nostra perspectiva hi haurà una alineació perfecta entre el Sol, la Lluna i la Terra. Durant uns instants es farà de nit. Baixarà la temperatura de manera clara, apareixeran els estels més brillants, els ocells deixaran de cantar i de volar, els animals es mostraran desconcertats… i les persones també. És un moment molt intens, et sents connectat amb tothom que ho està mirant alhora. Sovint la gent plora. No es pot explicar amb paraules, s’ha de viure».

El fet que passi al vespre ho condiciona?

«Sí, però jo no ho veig com un inconvenient. El Sol serà baix, i l’únic risc és que hi hagi núvols baixos a l’horitzó oest. Ara bé, el gran avantatge és que permetrà captar imatges espectaculars: l’horitzó, el paisatge, les persones, el Sol ocult… això no ho pots fer quan l’eclipsi és al migdia. La totalitat serà cap a dos quarts de nou del vespre, amb el Sol encara per sobre de l’horitzó».

No es veurà igual des de tot arreu.

«Exacte. Cal tenir una visió neta cap a ponent, i això no és possible des de qualsevol punt. Al mig de la Rambla de Tarragona, per exemple, els edificis ho impedeixen. Per tant, cadascú ha de començar a pensar on vol anar a veure’l».

Com podem saber si un lloc serà bo?

«El 29 d’abril o qualsevol dia pròxim, a dos quarts de nou del vespre, el Sol ocuparà exactament la mateixa posició al cel que el 12 d’agost. Si aquell dia veus el Sol des d’un lloc determinat, vol dir que des d’allà veuràs tot l’eclipsi».

Quin serà el moment clau?

«Just abans de la totalitat hi ha molta tensió. L’últim raig de llum del Sol apareix com un flaix instantani: és l’última llum que passa entre les valls i muntanyes de la Lluna. I de cop, es fa de nit. En aquell moment ens podem treure les ulleres i gaudir de l’espectacle. A més, aquell mateix vespre tindrem el màxim dels Perseids sense Lluna al cel, així que, si no hi ha núvols, serà una nit espectacular».

Tens una proposta per Tarragona.

«M’agradaria pensar que la ciutat podria apagar els llums aquella nit i permetre que la gent surti a mirar el cel. Seria un gest potent, amb valors d’ecologisme, sostenibilitat i connexió amb la natura. S’ha fet en pobles com Falset o Prades, però no conec cap ciutat gran que ho hagi fet».