Segons una experta del sòl pelvià: «Perdre orina no és normal ni inevitable»

Durant anys s’ha assumit que, a partir de certa edat, patir pèrdues d’orina és una cosa normal. Que passa, que toca resignar-s’hi i fer broma amb compreses o «petits escapes». Però aquesta idea, assegura Inesa Juciute, és tant estesa com errònia. 

«La incontinència urinària no és inevitable ni forma part natural de l’envelliment. Sovint són el símptoma d’un problema del sòl pelvià que, amb informació i tractament adequat, té solució», explica la fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià i salut de la dona.

Aquesta normalització de les pèrdues d’orina, assegura, és només un exemple del gran desconeixement que encara envolta el sòl pelvià, que tot i ser essencial per al funcionament del nostre cos, continua sent un dels grans oblidats. 

Es tracta d’un conjunt de músculs i teixits situats a la base de la pelvis que tenen una funció clau: sostenir els òrgans interns, garantir la continència urinària i fecal i permetre un bon funcionament sexual. Intervé, també, en accions tan quotidianes com caminar, tossir o riure.

«És una zona rodejada de tabús i estigma, i això provoca que moltes persones ignorin molèsties que acaben convertint-se en problemes, tot i ser evitables», indica la professional. També l’acompanyen molts mites i falses creences. «Molts pensen que només poden tenir problemes les persones que han passat per un part, i això no és veritat. Tampoc saben que els homes també poden patir molèsties, ja que s’associa a la salut de la dona», assenyala.

Malgrat el silenci i el desconeixement general, apunta, cada vegada troba més pacients que s’atreveixen a fer el pas. «Són sobretot noies joves que venen perquè senten molèsties o dolor durant les relacions sexuals. Algunes ja han passat per altres consultes mèdiques sense obtenir respostes clares, perquè no sempre són fàcils de detectar. Moltes vegades es confonen també per problemes ginecològics, i són derivades», diu. 

En canvi, comenta, l’estigma encara es resisteix entre les dones d’una edat més avançades. «Costa acabar amb aquesta vergonya, tant que moltes prefereixen patir en silenci a buscar ajuda», afegeix. També continua molt present en els homes. «La majoria no sap que amb la fisioteràpia es poden corregir les disfuncions sexuals. Els pocs que venen a consulta arriben derivats de l’uròleg», explica.

Tant els motius de les visites com els tractaments són increïblement diversos. «De vegades és tan senzill com treballar la postura, mentre que d’altres vegades tenen solucions més complexes. Per això cal estudiar cada cas amb cura i establir un pla individualitzat», afirma Juciute. 

En el dia a dia també hi ha gestos que ajuden a cuidar el sòl pelvià. «S’ha d’acabar amb la mentalitat del ‘fer pipí per si de cas’, ja que anar al lavabo sense tenir ganes pot provocar que la bufeta s’acostumi a omplir-se molt poc generant una necessitat d’orinar amb més freqüència», comparteix.