'Futur medieval': el nou disc dels tarragonins Crim

El grup de punk-rock melòdic tarragoní Crim segueix posant el dit a la nafra i destil·lant verí crític amb Futur medieval, el seu cinquè disc d'estudi. Després de cantar a la Tarragona del «patrimoni mundial de fum i de tumors», el quartet alerta ara de la distopia que suposa el retorn d'un món decadent, tecnofeudal i amb noves formes de vassallatge. 

Musicalment, Futur medieval manté els trets característics que han convertit Crim en un referent de l'estil a Catalunya i fora. La seva proposta senzilla, directa i carregada de tornades que enganxen, incorpora ara també a la recepta pinzellades d'estils com el metall extrem o el post punk. Aquest divendres i dissabte inicien, a la sala Zero de Tarragona, la gira de presentació del treball.

Ni maduresa compositiva, ni aferrar-se a la fórmula de l'èxit fins a l'infinit. Crim rebutja les etiquetes i els tòpics aplicats habitualment als grups que ja han assolit un nom dins l'escena i posen el pilot automàtic per intentar satisfer la seva base de seguidors. «Si ens agraden les cançons, les gravem. A veure com surt i què surt. Aquesta vegada vam tenir la brillant idea de fer una intro de disc gens popular», apunta entre riures Adrià Bertran, cantant i guitarrista.

Una entrada amb un frenètic ritme de bateria amb blast beats propis del metall extrem dona la benvinguda a Ésser de llum, el tema que obre l'àlbum. «Idees noves sempre són benvinguts i no diem mai a res, sabent que som els mateixos de sempre i sonarà a Crim», afirma el bateria, Marc Anguela. «No pensem que, ara, amb el cinquè disc, hauríem d'innovar cap aquí i cap allà», sentencia, per la seva banda, el guitarrista Quim Mas.

Publicat a mitjan novembre de l'any passat per HFMN Crew, Pirates Press, Cargo Records i Bcore, Futur medieval succeeix l'aclamat Cançons de mort, de 2023. La banda manté la idea de jugar amb paraules i conceptes per titular, crear el concepte de cadascun dels seus treballs. En el rerefons, la situació de «desastre» del planeta i reminiscent de la ideologia punk del no future.

«El que està malament és el present i pinta que anem cap a un futur bastant fotut», subratlla Anguela. La lletra de L'aula dels dofins és un clar exemple d'aquesta preocupació, especialment, amb la vista posada en l'alineació digital de les generacions més joves. «Hi ha moltes coses que tornen a passar, però amb un altre nom», apunta Bertran al respecte, assumint que la distopia s'ha convertit en una de les línies argumentals darrere les lletres de la banda.

Crítics amb el món però també amb l'entorn immediat. Tarragona s'ha convertit en una referència obligada en moltes de les seves lletres, íntegrament en català des de la seva formació el 2011. El tema Patrimoni mundial, de l'anterior disc, n'és un clar exemple, contrastant l'orgull que reivindica el llegat romà amb la degradació ambiental i precarietat social. «Hem portat el nom fora de les nostres fronteres, és un èxit, i no deixem de dir la veritat», remarca Bertran. «Ens l'estimem. És la nostra ciutat i n'estem orgullosos. Però la forma de canviar les coses és potser aquesta. Perquè volem una millor ciutat, potser», assegura Anguela, fidel a l'esperit crític que impregna la subcultura punk.

«Tarragona no ens ha posat les coses fàcils»

Lamenten, de fet, l'escassa atenció i manca de suport per iniciatives culturals i musicals de base a la seva pròpia ciutat. «Si hem arribat fins aquí no és perquè Tarragona ens hagi posat les coses més fàcils, al contrari», alerta el bateria. El mateix Bertran, que treballa en l'única sala de concerts privada en actiu a la ciutat, ho corrobora. «L'únic que destaca són sonats que van estar en una bona època o en el bon moment fent una cosa que va funcionar, com van ser els Pets, o al seu dia Bongo Botrako. Nosaltres no intentem assemblar-nos gens amb el que feien Bongo Botrako i també ens està anant bé», sosté

La indústria musical tampoc queda al marge del sedàs implacable de Crim. El quartet, que ha tocat en concerts i festivals arreu d'Europa (arribant fins i tot a editar un disc amb les lletres cantades en anglès) és també pessimista sobre el futur d'una escena. La xarxa underground de fa anys s'ha anat esvaint i les possibilitats impliquen sortir de Catalunya i d'Espanya. Avisen que els nous grups, cada cop menys, ja no tindran les oportunitats que ells van tenir. Ja no es venen discos i cada cop més costa organitzar concerts o gires que permetin generar prou recursos a la banda per seguir endavant.

«Aquí ja no hi ha espais on tu et muntis un grup i puguis anar a un local (per tocar). Abans tampoc era l'òstia, però hi havia quatre o cinc llocs on podies agafar el cotxe amb els trastos, muntar la bateria allà dins i tocar. Ara està prohibit», apunta Mas. La «cultura del silenci» i la incomprensió cap a aquestes formes d'expressió estrenyen el marge. «No passa res pel soroll, no tots som uns satanistes. Bé, alguns sí, però d'altres no», etziba Bertran enmig de riures generalitzats. «El descans és important, però l'oci i la cultura també ho són i al final també formen part de la xarxa de la ciutat. Són necessaris: si no hi ha oci i cultura la ciutat té carències», afegeix Anguela.

La febre de les bandes tribut

Per contra, assisteixen, estupefactes, a l'ascens de les bandes tribut com una de les ofertes que més interès genera entre el públic de música en directe i que mina l'interès cap a les propostes originals. «És que a la gent li agrada més anar a veure el grup fals ja, crec. Nosaltres estem pensant de fer un grup tribut a Crim, nosaltres quatre. A veure si venem més entrades», bromeja Mas. «Ens direm Els Soga», respon Bertran, provocant novament una rialla general. «Potser d'aquesta forma ens contracten les sales», afegeix Anguela.

En qualsevol cas, i amb el nou disc sota el braç, el grup tarragoní segueix fidel a la carretera i, després de tocar a Barcelona i Alemanya a finals de 2025, està a punt d'iniciar la seva gira de presentació de Futur medieval amb una dotzena de dates arreu de Catalunya i d'Espanya. Començaran jugant a casa, a la sala Zero, els pròxims divendres i dissabte al vespre (aquest últim amb les entrades exhaurides). Vic, Oviedo, A Coruña, Lleida, Saragossa, Alacant, Lliçà d'Amunt, Salt, Madrid i Logronyo seran les pròximes parades fins al pròxim mes de maig.