ENTREVISTA
Isabel Morales: «La mediació té un futur molt positiu, però no pot créixer a costa de la qualitat»
Isabel Morales és presidenta de la Comissió d’ADR i Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Un tipus de resolució de conflictes penals que, amb l'entrada en vigor de la nova llei, ha disparat la seva demanda
Isabel Morales, a la seu de l'ICAT a Tarragona.
Isabel Morales és presidenta de la Comissió d’ADR i Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Coincidint amb l’entrada en vigor de la nova llei, analitza l’impacte de la normativa, el paper dels advocats i els reptes de futur dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
L’entrada en vigor de la nova llei ha estat més ràpida del que esperàveu?
«Sí, no esperàvem que fos tan imminent. És cert que els avantprojectes ja feien preveure que hi hauria un recorregut, però l’entrada en vigor d’una llei implica tot un protocol i unes necessitats, tant de mitjans personals com econòmics, que s’han hagut d’implantar de manera molt ràpida. Això ens ha obligat a fer un esforç important per preparar-nos i poder donar servei als companys».
S’ha donat més a conèixer la mediació?
«La mediació ja tenia un recorregut i era una figura coneguda, i està bé que sigui així. Però no hem d’oblidar que hi ha altres mitjans alternatius de resolució de conflictes perfectament vàlids. La ciutadania no s’ha d’encaixar només en la mediació».
Quin paper hi tenen els advocats en aquesta elecció del mètode?
«El que hem de fer els advocats és analitzar cada conflicte i valorar quin mitjà és el més adequat per al client i per a la seva problemàtica. Aquí és on es dona un bon servei professional».
Àmbits d’actuació
En quins àmbits funciona especialment bé la mediació?
«Sobretot en l’àmbit familiar: divorcis, separacions de parelles de fet, modificacions de mesures o herències. És un entorn on hi ha moltes emocions implicades, i la mediació treballa precisament des d’aquí, facilitant la comunicació entre les parts sense la càrrega emocional».
Però no sempre és l’opció més adequada, oi?
«Exacte. Hi ha conflictes familiars on no hi ha voluntat de comunicació o aquesta no és necessària. En aquests casos, pot ser més adequada la conciliació, on el professional té un paper més proactiu, proposa alternatives i ajuda a trobar solucions sense centrar-se tant en la gestió emocional».
És important que les parts connectin amb la persona mediadora?
«Molt. Tant amb la persona mediadora com amb la conciliadora o amb els mateixos advocats. És una relació de confiança. Hi ha professionals molt bons que, simplement, no connecten amb les parts, i aleshores el procés no funciona».
Què són exactament les mediacions exprés?
«És un projecte pilot impulsat per la Generalitat, a través del Departament de Justícia, pensat per a procediments familiars ja judicialitzats. L’objectiu és valorar quins casos es poden resoldre en dues sessions de mediació abans d’arribar a judici, per descongestionar els jutjats».
FINANçAMENT
Quin impacte poden tenir?
«Permeten fer un filtre: hi ha conflictes senzills que no cal resoldre per la via litigiosa. Sovint també serveixen per reconduir pretensions que tenen un fort component emocional i reformular-les d’una manera més realista».
Mediar no és tan fàcil com pot semblar…
«No, gens. Els advocats que exercim la mediació hem d’estar legitimats com a professionals del dret i, alhora, tenir una formació específica i actualitzada en mediació. Cal dominar dos camps i tenir una tècnica pròpia per connectar amb les parts i oferir un servei de qualitat».
Reclameu més recursos al Departament de Justícia?
«Sí. Hi ha una aposta política clara per la mediació, però si no va acompanyada de mitjans costa molt tirar endavant. I aquí vull destacar especialment la feina dels mediadors i mediadores veterans».
Paper dels veterans
Per què?
«Perquè durant molts anys han treballat de manera gairebé altruista, posant recursos de la seva butxaca, formant-se i creient en el sistema quan encara no hi havia suport institucional. Gràcies a ells, avui tenim una base molt sòlida. És una feina que s’ha de reconèixer clarament».
Com veu el futur de la mediació amb la nova llei?
«És previsible un futur molt positiu, amb més presència i més ús. Però hem d’anar amb compte: el creixement no pot anar en detriment de la qualitat. No tot s’hi val».
A què es refereix exactament?
«Quan hi ha molta pressa per implementar i obtenir resultats, es pot perdre de vista la qualitat del servei. Les persones mediadores han de recordar que estan sotmeses a codis deontològics i que ofereixen un servei que requereix rigor i responsabilitat. Més mediacions no poden significar pitjors mediacions».