Joan Quijada: «No s’havia aclarit què es va cremar a les parròquies tarragonines durant la Guerra Civil»

Què et va motivar a investigar sobre la destrucció documental durant la Guerra Civil?

«Vaig entrar a treballar a l’Arxiu de l’Arquebisbat l’any 2005. Aleshores hi havia un mossèn que es deia Salvador Ramón, que ja estava jubilat. Ell havia estat director de l’arxiu durant molts anys i sempre explicava que quan alguna documentació no es trobava, deia que «això ho havien cremat els rojos». Quan als altres arxius faltava documentació, la culpa sempre era dels rojos, que s’havia cremat per les guerres... Ningú havia investigat què s’havia cremat realment, què s’havia destruït. Llavors vaig començar a buscar per intentar identificar els arxius parroquials què s’havien perdut durant aquest conflicte».

També era una qüestió de justícia i rigor històric.

I també és una informació pràctica per a l’arxiu. Saber què hi havia i poder oferir als usuaris informació sobre quina documentació existia abans però que actualment no existeix, s’ha perdut o està en un altre arxiu. Durant la guerra molta documentació es va traslladar del seu lloc d’origen i, quan va acabar, no va retornar a Tarragona».

Quant de temps ha trigat a treure’n l’entrellat?

«Ha estat un procés llarg. Vaig començar cap al 2008-2009 i ha durat gairebé quinze anys. La part positiva és que durant tots aquests anys els arxius s’han organitzat i han tret més documentació accessible a la gent, cosa que m’ha permès aprofundir en la investigació. Aquest recorregut tan llarg també m’ha permès descobrir més documentació. Potser la recerca ha durat uns 10 o 12 anys i la part de redacció i d’acabar d’investigar algunes coses han sigut els últims tres anys».

7% de les parròquies

Quines són les principals conclusions de la tesi?

«Primer, cal tenir en compte que és molt difícil identificar quina documentació hi havia als arxius parroquials l’any 1936 perquè, tot i que hi ha un inventari, els rectors van fer un inventari molt exhaustiu abans de la guerra. Després de la guerra els rectors no van tenir tant de temps o no tenien els recursos per fer un inventari tan exhaustiu. Llavors és difícil comparar la documentació d’un inventari amb l’altre. El que vaig fer va ser agafar com a referència els llibres sacramentals —els llibres de baptisme, matrimoni i de defuncions— que sorgeixen del 1563, i com que en els dos inventaris aquesta informació està molt detallada, vaig comparar què hi havia al 1936 i què hi havia al 1939. Amb això vaig establir tota una taula comparativa amb percentatges. Vaig arribar a la conclusió que un 7% de les parròquies de l’arxidiòcesi van perdre tots els llibres sacramentals durant la guerra. Més del 47% van conservar tots els llibres sacramentals, que són unes 48 parròquies de 161. I si treballem el conjunt dels arxius parroquials, es podria arribar a la conclusió que potser un 2,5% —unes quatre parròquies— van perdre tota la documentació, sense conservar res».

DESTRUCCIó«La majoria de documentació la van esborrar els anarquistes»

Hi ha documentació anterior que es va salvar?

«Sí, n’hi ha d’altres que tenen documentació anterior a l’any 1936 perquè l’any 1920, quan es va fundar l’arxiu, van baixar documentació a Tarragona. El que es va deixar a Tarragona es va salvar, estava al Palau Arquebisbal, i el que es va cremar va ser el que hi havia a les parròquies. Per tant, la documentació anterior a 1750, que és el que es va deixar a Tarragona, es va conservar».

Per què aquesta dada?

«Fins a 1736 els rectors a les parròquies del Bisbat de Tarragona i també a Catalunya feien de notari. Aquests documents són molt importants per fer l’estudi del dia a dia dels municipis. Mossèn Sanç va traslladar-la a Tarragona».

Quins motius hi havia darrere d’aquesta destrucció?

«La majoria de destrucció la van fer els militants anarquistes, el que volien fer era una nova societat, i llavors tot l’anterior s’havia d’esborrar, cremar, i construir una cosa nova. Per tant, la història no els interessava i destruïen el passat. Van destruir tant arxius parroquials com arxius municipals, com el registre de la propietat. Volien fer foc nou i tornar a començar una societat nova».