El tarragoní que està a punt de completar la volta al món a vela: «Em fa il·lusió, però també pena»

Des de Tarragona fins al Pacífic i l’oceà Índic, passant per Amèrica i el sud-est asiàtic. Després de gairebé vuit anys, Urbano Rifaterra està a punt de completar una volta al món a vela per etapes. L’arquitecte tarragoní va iniciar el projecte el 2018, després de tres dècades navegant pel Mediterrani i dues travesses de l’Atlàntic. 

Si tot va segons el previst, l’aventura arribarà a la seva fi aquest any. «Passo una temporada al mar i després deixo el vaixell en un port de la darrera destinació. Quan comença la següent etapa, reprenc la ruta des d’allà. Entre una i altra, faig vida normal», explica.

Els viatges els fa amb el seu veler, el Miuroc Tu, de 17,5 metres d’eslora. «Està prou bé, tot i que al mar sembla molt petitet», diu. L’embarcació ha fet un recorregut impactant. Sortint de Tarragona, Urbano ha navegat pel Marroc, Cap Verd, el Carib, les illes Galápagos, la Polinèsia Francesa, Fiji, Vanuatu, Austràlia, Indonèsia... i un llarg etcètera. 

Actualment, el seu vaixell es troba atracat a Oman, des d’on afrontarà la penúltima fase de la travessa, que arrencarà durant el mes de març. Es tracta, també, d’una de les més delicades, ja que per arribar a Egipte la nau haurà de creuar zones marcades per conflictes armats i pirateria.

El trajecte passarà per davant de les costes del Iemen i Somàlia, amb una parada a Djibouti, abans d’entrar al mar Roig. «És una etapa complexa. És una zona molt vigilada, però també molt inestable», apunta. «Els vaixells petits no solen ser objectius prioritaris, diria que des del 2010 no hi ha hagut assalts a velers particulars», assenyala. 

A més, admet entre riures, el perill més gran no sempre ve de fora. «Si em preguntes què és el més difícil d’un vaixell, no són les tempestes ni la pirateria, sinó la convivència», assegura. «Compartir un espai reduït amb quatre o cinc persones durant setmanes pot ser dur... Es necessita molta paciència i triar els companys adequats», afegeix. 

La tripulació ha anat variant al llarg dels anys. Alguns amics, explica, han repetit diverses etapes, com Joan Miquel Nadal, exalcalde de Tarragona, mentre que en altres ocasions ha navegat fins i tot amb persones desconegudes contactades a través de plataformes de ‘barcostop’. L’únic tripulant que ha completat totes les etapes, però, és Rifaterra.

Això l’ha deixat amb una llarga llista d’anècdotes i records. No tots són bonics. «La travessa de Panamà a la Polinèsia Francesa va ser la més exigent. Vam estar vint-i-cinc dies sense tocar terra, en plena pandèmia de la Covid, sense cap mena de contacte amb les nostres famílies. A sobre, deu dies abans d’arribar un company es va trencar el braç després de ser arrossegat per una onada», relata. Els grans paisatges, en canvi, fan que tot valgui la pena. «Les illes de Los Roques, San Blas, Tailàndia... Hi ha moltíssims llocs que s’han quedat amb mi», reconeix.

Uns mesos després que el Miuroc Tu arribi a Egipte, començarà la seva darrera etapa, amb Xipre com a destí final. «Per una banda, tinc ganes d’acabar, però també em fa llàstima, perquè ha estat una experiència molt maca», confessa. Al seu despatx d’arquitecte, explica, no hi pengen plànols, sinó un gran mapa del món amb la ruta marcada. «Cada cop que aixeco els ulls, recordo tot el que ha passat i penso ‘quina sort, haver viscut això», diu.