La Tarragona que encara no t’han explicat

Després que el llibre 101 llegendes i curiositats de Tarragona, publicat el 2022 amb l’editorial Silva, es convertís en el més venut entre els autors locals per Sant Jordi i assolís fins a nou edicions, Joan Noguera n’acaba de publicar la segona part. «En aquell primer llibre em van quedar moltes històries fora», admet l’autor. Ara, les ha recollit en un nou volum que presentarà aquest dimecres a la llibreria La Capona de Tarragona.

A 105 històries genuïnes de Tarragona s’hi recullen anècdotes d’orígens diversos. «Algunes les he viscut personalment, com la dels Reis Apedregats, que explica com, en una Cavalcada de Reis que es feia per primera vegada a Bonavista i on jo feia de patge, la canalla ens va apedregar perquè no teníem caramels». 

Altres, apunta, les hi han explicat. És el cas, per exemple, de la història del Sabater del Papa, que relata com Josep Espinach Andreu, històric sabater del carrer Merceria, va visitar el Vaticà i el Sant Pare li va oferir quedar-se a la cort per fer-li les sabates: «Aquesta història me la va explicar la seva besneta Montse». 

El Joan, però, també ha fet alguna petita investigació, com la que escriu en el capítol Quan a Tarragona féiem quartos, en què explica que a la ciutat hi havia una fàbrica de quartos –les monedes fraccionàries usades fins al segle XIX– davant del convent de les monges de l’Ensenyança. Així i tot, el Joan també admet que alguna història li ha quedat fora per falta de dades o de confirmació. 

Així li va passar amb el cas de la imatge del Sant Sepulcre de l’Església dels Pagesos: «Durant la Guerra Civil algú la va treure i, per salvar-la, la va emparedar a casa seva. Conec parents de qui que ho va fer, però no he aconseguit tenir tots els detalls per explicar-ho». A banda, admet conèixer «un parell d’històries de persones que encara són vives, però que no he publicat perquè elles mateixes m’han demanat que no ho faci».

Encara que el Joan és nascut a Llucmajor (Mallorca), de ben petit va venir a Tarragona amb la seva família i ja no se’n va moure. Va viure a l’antic Hospital de Santa Tecla, avui seu del Consell Comarcal del Tarragonès, que era propietat de la seva mare. Ha publicat, entre altres, Les cartes de Tarragona, un joc amb il·lustracions populars locals.