OCI
Adrenalina, creativitat i molta màgia nadalenca al Parc de Nadal de Tarragona
Els infants estrenen l’any jugant al Parc de Nadal dels Impossibles, instal·lat al recinte firal del Palau Firal i de Congressos fins al 4 de gener
Imatge de la pista de gel instal·lada a l’exterior del Parc de Nadal dels Impossibles. Imatge del circuit de conducció ‘City Cars’.
Tallers, inflables, pintacares, espectacles... El Parc de Nadal de Tarragona s’ha convertit, un any més, en l’espai preferit de molts nens i nenes que cada dia fan cua davant el recinte firal de la ciutat per passar aquestes festes de la millor manera possible: jugant.
Ahir no va ser cap excepció. Si bé l’espai es va permetre un matí de descans després de donar la benvinguda al nou any, minuts abans de les 17 h ja havia recuperat la seva habitual filera. Els infants escanejaven el recinte amb la mirada, triant la seva primera parada. A alguns no els feia falta investigar gaire, preguntant ràpidament per la seva talla de patins per córrer per la pista de gel instal·lada just darrere l’entrada, o s’afegien a una nova cua per a pujar al trineu animat. Els més atrevits sabien exactament on anar, traient-se ràpidament les sabates per pujar als jocs inflables.
A l’interior, l’olor de crispetes i tres rens cantaires donaven la benvinguda als infants que es decantaven per aquelles propostes més creatives i les famílies que fugien del fred de gener. L’espai de circ es convertia ràpidament en una de les activitats més concorregudes, on els petits tenien l’oportunitat de convertir-se en autèntics equilibristes mentre els pares immortalitzaven el moment amb els seus telèfons mòbils. «La veritat és que està tot molt ‘xulo’. La decoració és molt maca i a ell tot això del circ li agarda molt, així que s’ho està passant ‘pipa’», deia la Tamara Bermudó mentre l’Ender, el seu fill, travessava una corda fluixa amb l’ajuda d’una monitora.
A pocs metres, la Fira dels Impossibles oferia il·lusions òptiques i jocs visuals que despertaven la curiositat de grans i petits. «La meva preferida és la de la mà i el barret», afirmava l’Aixa Antequera, d’onze anys. Els joves també podien jugar a «anar al mercat», endinsar-se en el patrimoni romà a l’Espai Tàrraco, o fins i tot convertir-se en ciclistes professionals pedalant en bicicletes estàtiques amb pantalles que reprodueixen etapes del Tour de França. «És molt divertit. La meva part preferida són els inflables ‘Wipeout’», deia l’Hugo Camarasa, de nou anys, mentre esperava el seu torn per pintar-se la cara de ren. «Demà vull tornar», afegia.