L’ansietat, sota la lupa a l’atenció primària de Tarragona

L’ansietat podria estar sent diagnosticada en excés a l’atenció primària de Tarragona. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per dues infermeres del Col·legi d’Infermeres de Tarragona (CODITA), que analitza l'elevada prevalença d’aquest trastorn, especialment entre les dones, i proposa la “desdiagnosticació” com una eina clínica per millorar la precisió diagnòstica, reduir biaixos i garantir una millor atenció als pacients.

En aquest sentit, les infermeres de l'ICS i investigadores Angie de Gracia i Sofia Dinis, creuen que «cal un replantejament de les polítiques de salut mental donada l’elevada incidència i la persistència dels diagnòstics d’ansietat. Calen nous models d’atenció integral, amb enfocament de gènere, adaptats a les etapes vitals i sensibles al gradient social». Igualment, el treball conclou que l’alta prevalença de diagnòstics d’ansietat poden deure’s tant a factors biològics com a biaixos d’interpretació mèdica: els símptomes físics femenins sovint s’atribueixen a causes psicològiques.

Per tant, cal que la salut mental rebi un seguiment sistemàtic i estructurat, equiparable al d’altres malalties cròniques (diabetis, hipertensió o insuficiència cardíaca), garantint diagnòstics segurs, actualitzats i sense estigma, i en aquest àmbit, la infermera de CODITA assenyala que “el rol infermer és bàsic pel paper actiu d’infermeria en la revisió i actualització dels problemes de salut dels pacients, integrant la desdiagnosticació dins la pràctica habitual com a mesura de qualitat assistencial.

L’ansietat en el nostre medi

Segons dades de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya, la prevalença a Catalunya de l’ansietat és de 7,17 en homes i en dones 13,22, i a més la tendència és ascendent.

L’ansietat és una emoció normal davant situacions d’amenaça o pèrdua de control, però esdevé trastorn d’ansietat (TA) quan és desproporcionada, persistent o interfereix en la vida quotidiana. Els símptomes poden ser psicològics com preocupació, por, insomni; físics com tremolors, sudoració, palpitacions, o bé conductuals com plor, tartamudeig, bloqueig.

D’altra banda, els factors causals inclouen predisposició familiar i contextos ambientals adversos (malalties cròniques, violència, pèrdues, dificultats econòmiques).

Metodologia del treball

Es van analitzar pacients atesos a dues agendes d’infermeria d’atenció primària (octubre 2024 – febrer 2025). La mostra final van ser 959 històries clíniques revisades de les quals 120 pacients eren diagnosticats d’ansietat. Les variables analitzades van ser: edat i gènere, temps de diagnòstic, nombre de visites mèdiques i d’infermeria, temps des de la darrera visita, ús de medicació ansiolític i episodis d’incapacitat temporal.

Es van revisar les històries clíniques per tal d’identificar els pacients amb diagnòstic d’ansietat i analitzar el seguiment clínic des del diagnòstic inicial. Es van seguir tres criteris per a proposar la desdiagnosticació: no haver requerit baixes laborals per ansietat, no haver fet cap visita per aquest motiu des del diagnòstic, i no prendre medicació ansiolítica. Finalment, es va fer una validació conjunta amb el metge de referència per decidir si mantenir, substituir o eliminar el diagnòstic.