Mari Carmen Dorado: «Vaig ingressar a la Guàrdia Urbana fa 37 anys i mai m’he sentit discriminada per ser dona»

Les dones es van incorporar a la Guàrdia Urbana de Tarragona per primera vegada el 1975. Cinquanta anys després, Diari Més entrevista l’agent Mari Carmen Dorado, «la més veterana» de la policia local, per parlar sobre l’evolució de la figura de la dona dins del cos de seguretat.

Quan va ingressar a la Guàrdia Urbana?

«Vaig entrar l’1 de febrer del 1989, amb 21 anys».

Per què va decidir ser policia?

«Va ser una casualitat. Una amiga es volia presentar perquè li agradava això de ser policia i m’ho va proposar. Van sortir les oposicions i vam decidir preparar-nos i presentar-nos juntes. A mesura que vaig anar aprovant, em va interessar cada vegada més».

Recorda quantes dones s’hi van presentar?

«Els exàmens els vam fer a la Laboral i érem unes 300 persones. Hi vaig veure unes quantes dones, però no sabria dir-te quantes. Sé que, a les proves físiques, érem només tres noies».

En aquella època, estava ben vist que una dona ingressés en un cos policial?

«Mai vaig rebre cap comentari dolent. Quan la gent propera se n’assabentava, em deia que havia tingut sort per entrar a la Guàrdia Urbana perquè era un treball estable».

Ja estava normalitzat...

«Sí, crec que aquest va ser una mica el començament. Les primeres dones van entrar l’any 1975 i, en aquell moment, la mentalitat no era com la d’ara. Ha canviat molt. Des que vaig entrar, catorze anys més tard que elles, mai m’he sentit discriminada per ser dona».

Com recorda els seus primers anys com a agent de la Guàrdia Urbana?

«Vaig començar patrullant amb companys veterans, fins que van deixar-me sola. El meu primer servei en solitari va ser a Icomar i Riu Clar com a policia de barri. Al cap de poc temps, el caporal que hi havia en l’antiga comissaria de Torreforta va decidir portar-me a la Granja. Recordo que, al principi, portava falda pantaló, que no és com ara. Avui dia, això seria impensable. És que no és pràctic tampoc anar amb faldilla i sabatetes de saló».

Quant de temps va ser policia de barri a Ponent?

«Van ser pocs mesos, però vaig estar encantadíssima. Després, em van traslladar a la comissaria de Tarragona i vaig estar de patrulla de Seguretat Ciutadana. Tot això, en qüestió d’un any. A finals del 1990, vaig entrar a Atestats i, el 1995, vaig acabar a la zona administrativa per al tema de recursos humans perquè un company va marxar a l’escola de policia».

Com ha evolucionat la figura de la dona des que va entrar fins a l’actualitat?

«Quan em vaig incorporar, érem 18 dones i cadascuna tenia el seu destí: Atestats, la sala de comunicacions, la ràdio, la zona administrativa... Fins i tot, n’hi havia una a la grua posant multes. Ara, ha canviat molt. Estem al carrer patrullant amb tota normalitat i hi ha dones motoristes, que abans no n’hi havia. Participem en tots els operatius policials i formem part d’unitats especialitzades com la Unitat Policial de Reforç i Proximitat».

Al llarg de la seva trajectòria, s’ha sentit menys valorada per ser dona?

«Particularment, no. Mai m’he sentit diferent per ser dona. Sempre m’he sentit apreciada i valorada pels companys. Soc feliç amb el meu lloc de treball des que vaig entrar».

Llavors, la igualtat de gènere està totalment acceptada dins del cos?

«Sí. De fet, la Guàrdia Urbana enguany ha entrat a formar part del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona. Això et deixa entreveure la intenció de la direcció és feminitzar el cos i crec que anem en la bona direcció».

Tot i això, encara hi ha poca presència femenina als càrrecs de responsabilitat...

«Encara queda molta feina per fer. Aquí tenim dues dones que són caporals. Crec també que això va en consonància amb el percentatge que hi ha entre homes i dones al cos. A més, tampoc surten tantes places de caporal».

Aquesta diferència entre homes i dones s’ha reduït els darrers anys?

«La Guàrdia Urbana es va crear el 1857 i van passar 118 anys fins que van entrar les primeres vuit dones. Catorze anys després, quan vaig entrar, n’hi havia deu més. Ara, des del 2009 fins al 2025, han entrat 30 dones. Si comptem les agents itinerants que entren en comissió de servei, en sumen 42. També és cert que les oposicions triguen cada cop menys a resoldre’s».

Va coincidir amb les primeres agents de la Urbana?

«Vaig coincidir amb sis. Són dones amb molta empenta i hem conviscut molt. Tinc un record molt bo i continuem sent amigues».