SOCIETAT
Es descarta la construcció d’un complex esportiu a l’Anella Verda de Tarragona pels informes urbanístics desfavorables
L’Arquebisbat de Tarragona, propietari dels terrenys, rescindirà el contracte amb l’empresa promotora

Imatge de l'Anella Verda de Tarragona.
Tarraco Esports Gestió Integral S.L. ha renunciat a construir un complex esportiu a l'Anella Verda de Tarragona per les dificultats per obtenir la llicència pels diferents informes urbanístics desfavorables. En un comunicat, l'Arquebisbat de Tarragona, propietari dels terrenys, ha recordat que va signar un contracte de lloguer amb la promotora per tal d'impulsar el projecte, però com que no prosperarà l'acord «es deixarà sense efecte properament».
La iniciativa preveia construir nou camps de futbol, una residència, un edifici de serveis, un restaurant, gimnasos i sales polivalents en un àmbit de 35 hectàrees protegides. La plataforma No Camps de Futbol a l'Anella Verda, que s'oposava al complex, ha celebrat la notícia.
La iniciativa es va començar a gestar en època de l'arquebisbe Jaume Pujol, quan la institució eclesiàstica va signar un contracte amb la promotora per desenvolupar un projecte esportiu per tal de cobrir les necessitats dels equips de futbol de l'escola Sant Pau. Però un cop es va fer pública la dimensió real prevista, la plataforma va alertar que era un 'hub' turístic i esportiu, més que no pas una millora per l'escola.
Departaments de la Generalitat com Agricultura, Protecció Civil, Medi Ambient i Interior han emès informes desfavorables en els darrers mesos per l'impacte que tindria sobre un entorn protegit no urbanitzable i pel fet de situar-se a tocar de l'AP-7, per on hi passen mercaderies perilloses.
Un altre dels aspectes que preveia el projecte era la transformació del Mas de la Creu, una antiga masia que es troba abandonada i amb valor patrimonial, en una residència per a esportistes. Entre altres entrebancs hi havia la construcció d'una depuradora, portar tots els serveis bàsics fins a aquell entorn o fer obres en una carretera de titularitat de la Diputació de Tarragona.
Darrerament, l'actual arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, també havia expressat els seus dubtes públicament. Al juliol, el ple de Tarragona va aprovar una moció en la qual s'instava a buscar una altra ubicació per al complex.
El portaveu de No Camps de Futbol a l'Anella Verda, Andreu Fernández, ha valorat positivament el trencament del contracte entre l'arquebisbat i Tarraco Esports Gestió Integral. «El projecte en si pot interessant, però no estava ben ubicat; era el lloc menys indicat», ha destacat Fernández en declaracions a l'ACN. Així mateix, ha remarcat que «hi havia interès en vendre-ho com una escola de futbol base quan la realitat és que era un projecte turístic». Tenint en compte l'afectació a l'Anella Verda, també consideraven que «hi havia un greuge cap a tots els tarragonins».
En un comunicat, des de l'entitat han agraït la «sensibilització ambiental» de l'arquebisbat, si bé Fernández ha lamentat que després de més de dos anys de peticions no els han rebut. La plataforma ha comptat amb el suport d'entitats veïnals i de grups ecologistes que formen part de la coordinadora SOS Costa Daurada.
Per la seva banda, l'Arquebisbat de Tarragona ha explicat que «a partir de la rescissió del contracte estudiarà l'ús que en farà de la finca en el futur».
Entre els grups polítics de l'Ajuntament de Tarragona el primer en reaccionar ha estat En Comú Podem, que ha celebrat que el complex no es dugui a terme. «Aquest resultat no cau del cel, és el fruit d'una mobilització sostinguda i d'una defensa rigorosa del territori», han afirmat. Alhora, els progressistes han posat el focus en que «el nou POUM ha de blindar l'Anella Verda de manera inequívoca» ja que consideren que políticament «no es va tancar l'escletxa» que ha permès que es tramités aquesta iniciativa. Així mateix, han reclamat a l'arquebisbat que «aprofiti aquesta bona nova per tancar la porta a qualsevol operació especulativa a l'Anella Verda i obrir un camí de futur basat en la conservació, restauració i el bé comú».