Comerç
Sefa Mohedano: 40 anys sent la florista de la Rambla
La Floristeria Romeu de la Rambla Nova de Tarragona va obrir el 12 de desembre de 1985, quan la Sefa tenia quinze anys

La Sefa aquesta mateixa setmana, al quiosc de la Rambla Nova.
La Floristeria Romeu de la Rambla Nova de Tarragona celebra aquest any un aniversari molt especial: els 40 anys de trajectòria de Sefa Mohedano com a florista. Quatre dècades darrere el taulell d’un negoci que és molt més que una botiga de flors: és un espai de memòria, de confidències i de vida quotidiana del barri.
En aquests 40 anys, l’ofici ha canviat, però no tant com podria semblar. «Abans», explica la Sefa, «tot era molt més clàssic: poca varietat de flors i compres més puntuals, gairebé sempre lligades a dates concretes». Avui continua havent-hi moments clau —Tots Sants, Sant Jordi, el Dia de la Mare o Sant Valentí— però s’hi han sumat noves celebracions, moltes importades de fora: «La gent de fora celebra el Dia de l’amistat, el Dia de la dona… i regalen flors a totes les dones de casa». També destaca la generositat de moltes cuidadores de gent gran, que tenen el detall constant de regalar flors als avis que cuiden.

Sefa Mohedano, amb quinze anys, quan va començar a treballar a la floristeria.
El que no ha canviat, però, són les flors més venudes, perquè continuen sent les de sempre: roses, tulipes i gerberes, amb la rosa com a reina indiscutible. El càlcul per tenir sempre flor fresca no està escrit enlloc: és intuïció, experiència i allò que la mare, florista, igual que els avis i la tieta, anomenava psicologia. «Quan vaig començar a treballar de florista, li preguntava a la mare com és que no s’apuntava el que havia de demanar, i pensava que, quan em toqués fer-ho a mi, tindria llibretes plenes. I ara faig igual que ella, ho calculo a ull».
En quaranta anys, la Sefa ha fet de tot: rams per regalar, per funerals i rams de núvia, des dels més clàssics fins als més trencadors –negres, blau elèctric o fins i tot per a núvies que s’han casat amb una sola rosa.
La clientela, explica, també ha evolucionat. Hi ha clients de tota la vida, «però també molts joves, cada cop més acostumats a regalar flors, fins i tot les noies als nois, trencant vells costums».
La floristeria també és un punt de trobada. «Aquí la gent entra, xerra, explica penes i alegries. És una mica de teràpia», diu. Una relació humana que no es troba ni als supermercats ni a internet. La qualitat, l’assessorament i el tracte personal són el que marca la diferència.
El quiosc també és el mateix de fa 40 anys, amb les seves anècdotes, algun ensurt —com un incendi accidental— i les marques del temps.
La Sefa afirma que pensa jubilar-se als 65, amb el relleu assegurat. Però fins llavors, continuarà fent el que ha fet sempre: posar flors als moments importants de la vida dels altres.