Religió
L'arquebisbe de Tarragona recrimina a Argüello que «va més enllà» del que pot afirmar un membre de l'Església
El president de la Conferència Episcopal ha carregat contra el govern espanyol i ha reclamat una «qüestió de confiança, moció de censura o anar a eleccions»

Imatge d'arxiu de l'arquebisbe de Tarragona Joan Planelles
L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, va considerar ahir que les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, van «més enllà del que pot afirmar un arquebisbe».
Argüello va posicionar-se políticament respecte a la situació del president, Pedro Sánchez, i va manifestar que cal «una qüestió de confiança, una moció de censura o donar la paraula als ciutadans».
«Jo seria molt prudent en fer aquestes afirmacions», va dir Planellas en declaracions a Catalunya Ràdio i La Vanguardia. I és que Planellas va expressar que s’ha de ser «molt curós» perquè l’Església «no es pot identificar amb una opció política concreta» i no està «lligada» a cap sistema polític. A més, va demanar distingir entre el que pugui dir algú en nom propi com a ciutadà o que es faci «en nom de l’Església o dels diversos pastors».
Planellas va afirmar que, com diu Argüello, la situació política està «més bloquejada» que al juliol, i considera que això és així «pel fet que un determinat partit polític s’ha despenjat de la coalició de govern, i això fa un govern molt més dèbil, amb una situació molt més precària».
Tot i això, i «respectant les legítimes opinions de cadascú», el president de la Tarraconense va defensar que s’ha de ser «molt curosos amb dir que s’ha d’anar a noves eleccions o que s’ha de fer una moció de censura». En aquest sentit, va reordar que la constitució pastoral Gaudium et spes determina que l’Església «no es pot identificar amb cap opció política concreta, no està lligada a cap sistema polític».
Per a Planellas, és «legítim» que un cristià pugui dir el que va dir Argüello, però va plantejar que això és diferent de què es faci en nom de l’Església.
Per altra banda, Planellas va subratllar l’existència de la nació catalana, però també que correspon a l’ordenament civil reconèixer-la o no.