Un segle d’escultors imprescindibles

L’exposició Mestres de l’escultura del segle XX, reuneix trenta-nou peces d’alguns dels noms més destacats de l’escultura moderna i contemporània. La proposta, comissariada pel galerista Julio Niebla, abasta un segle de transformacions estètiques, des de les primeres avantguardes fins als llenguatges del segle XXI.

El recorregut arrenca a l’exterior del Tinglado, on dues escultures de gran format —Agamenón III d’Amadeo Gabino (2000) i Sata, de Marcel Martí (2005)— actuen com a preludi d’un espai expositiu pensat per ser descobert pas a pas. A l’interior, la mostra s’articula agrupada en cinc grups generacionals. El primer recull figures clau de les avantguardes, amb obres de Fernand Léger, Joan Miró o Jorge Oteiza. 

El segon se centra en creadors nascuts als anys vint, com Amadeo Gabino o Marcel Martí, que exploren la geometria i els volums des del ferro. El tercer reuneix artistes de les dècades dels trenta i quaranta, vinculats al minimalisme i a formes orgàniques, amb noms com Andreu Alfaro o Sergi Aguilar. El quart grup incorpora creadors de trajectòries molt reconegudes, com Jeff Koons, Tom Carr o Perejaume. Finalment, el cinquè aplega veus plenament contemporànies, entre les quals destaquen Pablo Bruera, KAWS i Samuel Salcedo.

Niebla concep la mostra com un viatge per les múltiples ramificacions de l’escultura del darrer segle. A l’entrada, un gran panell contextualitza l’evolució d’aquesta disciplina i prepara el visitant per a un recorregut cronològic que revela divergències, punts de trobada i mirades que han redefinit el paper de l’objecte escultòric. «La intenció és que el públic entengui de quina manera escultors de diverses generacions d’un mateix segle prenen camins diferenciats a l’hora de crear», explica.

L’exposició es podrà visitar de manera gratuïta fins al 15 de febrer i és l’inici d’una nova etapa al Moll de Costa, que a partir d’ara incorporarà regularment projectes d’artistes de projecció internacional. El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, es va referir a aquesta exposició assegurant que marcarà «un abans i un després» en la manera d’entendre aquests espais, afirmant que, a partir d’ara, volen ser referents del turisme cultural.