Els barris de Tarragona, a examen

Tot just davant del Centre Cívic de Sant Salvador, una veïna assenyala la vorera que voreja la plaça i comenta que, «per aquí una cadira de rodes no hi passa». Un altre resident li dona la raó. De fet, assegura, «quan les persones grans de la residència surten a caminar, sovint han d’anar pràcticament pel mig de la calçada». 

Encara no han abandonat el punt de partida de la marxa exploratòria i ja apareixen els primers elements que el veïnat voldria millorar. La sortida forma part de les marxes exploratòries que impulsa l’Ajuntament de Tarragona en l’elaboració dels nous plans de polítiques feministes i LGTBI+ 2026-2030.

«Volem implicar activament la ciutadania i recórrer la ciutat amb una mirada feminista, diversa i col·lectiva, amb la voluntat de millorar tot allò que es vagi detectant», explica la consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+, Cecilia Mangini. 

En total s’han programat sis sortides, que inclouen els barris de Llevant, Torreforta, Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, ja explorats. Dimarts vinent l’activitat es desenvoluparà al centre de la ciutat, però ahir al vespre era el torn de Sant Salvador, on una quinzena de veïns revisaven el formulari que haurien d’omplir durant les vuit parades del recorregut, valorant aspectes com seguretat, mobilitat, manteniment, serveis i vida quotidiana.

Com en totes les sortides la primera parada, alhora que el punt de trobada, era el Centre Cívic del barri. Per primera vegada una veïna treia el que seria un tema recurrent durant la passejada: la foscor. «Moltíssimes persones grans deixen de venir a les activitats durant l’hivern, perquè els fa por», deia. 

A mesura que el grup s’allunyava d’aquest primer espai, l’absència de llum es feia més evident. També ho era la manca d’espai a la vorera, amb diversos participants obligats a caminar per la carretera, formant una filera al lateral quan els fars d’algun cotxe els sorprenia. 

A l’esquerra, dos nens es gronxaven en un petit parc on amb prou feines se’n distingien les siluetes. A la vora, entre la vegetació, s’hi endevinen bosses, ampolles i restes de plàstic. «A mi em faria por venir-hi sola de nit després de treballar», comentava una participant a una altra. Cap moment del recorregut va passar en silenci.

«Tot això està molt deixat», lamentava un veí observant la zona d’interblocs. «A mi em fan patir aquests pins, són molt fins i poden caure. No seria la primera vegada», afegia una altra. També aprofitava per denunciar mancances del transport públic. «L’autobús nocturn no puja fins aquí. Tornar sola no fa cap gràcia», deia. 

A mesura que caminaven, altres residents expressaven que al barri «falten botigues de tota la vida». Una dona explicava que li agrada sortir a caminar, «però he d’anar acompanyada». Una altra remarcava que «mai vaig al caixer de nit». A la «plaça de l’Església», alguns demanaven una carpa d’estiu; altres recordaven que alguns bars del voltant havien estat objecte de batudes policials.

La marxa acabava en el seu punt d’inici, el Centre Cívic. Allà, els participants van consensuar les prioritats: més llum, més neteja, més serveis socials, més dinamització... Així i tot, opinaven, Sant Salvador és un barri segur per a les dones i el col·lectiu LGTBI+. També s’obria un nou debat: «Hi ha més percepció d’inseguretat que risc real?». 

La majoria dels assistents no havia viscut incidents greus, així que la resposta col·lectiva va ser un sí. El repte, coincidien, és reduir aquesta distància amb millores que reforcin la confiança.