Jordi Tresserras: «Cal canviar la forma de fer els tours i Tarragona pot ser un laboratori»

Jordi Tresserras és consultor de la Unesco en patrimoni i valora la creació del Consorci de Tàrraco, analitza la seva governança i el paper de les diferents institucions que hi formen part i assenyala els reptes de futur per a la ciutat i els seus monuments. 

Com valora la creació del Consorci de Tàrraco?

«D’entrada ho valoro molt positivament. Jo he sigut molt crític amb la gestió dels monuments i el seu estat de conservació a Tarragona. Hi ha una inversió econòmica important i s’està intervenint als espais. Soc optimista».

I la seva governança?

«Es critica que només hi entri la Generalitat i l’Ajuntament, però jo crec que està molt bé. Aquesta col·laboració també és fonamental amb els altres municipis i amb la Diputació de Tarragona. Crec que també és important que hi hagi una participació ciutadana, que els veïns hi puguin dir la seva. Tarragona és un mosaic de barris i s’ho senten seu també».

Comparteix la visió de l’arqueòleg Joaquin Ruíz de Arbulo sobre obrir el Consorci al finançament privat?

«Sí, amb les empreses petroquímiques o altres institucions com podria ser el Port. Poden contribuir a consolidar-ho i a ajudar, encara que siguin aportacions més petites».

Entén que el Ministeri no hi entri?

«El Ministeri, com a Govern d’Espanya, ja va decidir que no entraria a cap consorci més. A Eivissa no està, a Càceres tampoc. En el cas de Mèrida, la seva aportació l’any passat va ser de 80.000 euros. A Tarragona no hi estarà, però farà aportacions. I estem parlant d’inversions milionàries. A més, cal tenir en compte que té espais que són de la seva propietat».

Què creu que ha canviat perquè ara s’hagi pogut desencallar el Consorci?

«Crec que s’estan collint els fruits de tot el que s’ha estat fent fins ara. Tots els partits polítics de Tarragona hi han intervingut en algun moment, en la seva mesura. La gent em preguntava com veia les votacions dels estatuts. Crec que va més enllà i que tots els partits tenen el patrimoni en la seva agenda, està sobre la taula, i és cabdal. S’ha de treballar per aconseguir arribar a més consesos i intentar no fer partidisme amb aquest àmbit».

Vostè sempre ha defensat que la conselleria de Patrimoni tingués molt més pes a l’Ajuntament.

«Totalment, perquè ha de treballar amb altres àrees del consistori com Urbanisme. El Consorci només gestionarà els elements romans, però des de la conselleria s’ha de treballar tot el patrimoni que hi ha a terra, que és molt més. I s’han de fer ponts de treball. Per exemple, amb el Parc Central. Estan començant a fer una tasca important allí. També amb la pedrera del Mèdol, que ha transferit Abertis. Hi ha molts elements sobre la taula, s’està bullint l’olla».

Quins projectes o actuacions creu que són les més prioritàries?

«El Pla Director de l’Amfiteatre era fonamental. Actuar a la Necròpolis també. Eren dos punts crítics. També el Fòrum de la Colònia o el Pont del Diable. Més enllà, el Pla de Gestió és el gran full de ruta que marcarà el futur».

S’ha trigat una dècada en fer-lo. Per què és tan important?

«Perquè crec que ha d’aportar una visió més educativa, cultural i turística. En aquest sentit, tinc esperança perquè crec que es pot treballar molt més i el patrimoni de Tàrraco té un gran potencial com a recurs. Marca el full de ruta de cara al futur».

Repensar el turisme

En aquest sentit, quina visió creu que ha de tenir sobre el turisme?

«Cal un pla de turisme del conjunt de Tàrraco. És un altre dels grans reptes. Aquí, el Consorci no tindrà tantes competències i s’haurà de treballar amb els departaments de turisme de les diferents administracions. Ja s’està canviant la forma de presentar Tarragona al món. Ara, a les fires, l’Ajuntament s’emporta la gent de Tàrraco a Taula. I porten vins de tota la província. És un potencial brutal. El mateix passa amb Tàrraco Viva, que és un gran èxit».

Però s’ha de mantenir un equilibri perquè els tarragonins no se sentin desplaçats.

«És clar. Parlo amb el Magí Seritjol i tot sempre s’omple. Si hi vinguessin turistes podria ser massa. També s’ha d’intentar canviar la forma de fer els tours. Hi ha molt poques experiències turístiques més enllà, a part de les gastronòmiques. És a dir, si tu vas al Mercadet de Bonavista, tu pots explicar el que era un mercat romà. La nostra tradició romana. I ho incorpores al discurs, més enllà de visitar el Mercat Central. Són formes diferents de fer les coses. Crec que Tarragona també pot ser un laboratori per veure quines pràctiques funciones i quines no per les altres ciutats patrimoni mundial de la Unesco».

Ara que parla de laboratori, un aspecte clau també del conjunt patrimonial és la investigació. Ha millorat la relació entre les diferents institucions?

«Crec que sí. Abans que res, hem de tenir en compte que tenim investigadors de gran nivell a la ciutat. L’ICAC està aquí, la URV compta amb una gran línia de treball amb Arbulo i Ricardo Mar. Vull dir que tens molts ingredients, però potser no els hi has donat aquesta oportunitat o importància. Després, hem de tenir en compte que a Tarragona hi ha molts egos. I la suma d’egos crec que ara s’ha pogut deixar enrere. I cadascú ha sumat i ha aportat el seu. No necessites que siguem amics per treballar plegats. Necessitem un full de ruta comú i després cadascú a la seva».

Amb tot, com s’imagina el conjunt de Tàrraco d’aquí 10 o 20 anys?

«Molt semblant a Mèrida, amb una estructura consolidada. Un consorci amb les diferents administracions públiques, amb un sector privat organitzat. I un fòrum per la ciutadania, amb associacions de veïns, comerciants, la Societat Arqueològica. Que sigui un òrgan consultor. I amb una oferta cultural molt més coordinada i una oferta educativa reforçada. Hem d’anar cap aquí».