Laboral
Els docents de Tarragona reclamen millores salarials i reduir ràtios
Diversos professors es van sumar ahir a les accions d’arreu del país per exigir millors condicions
Imatge de la concentració davant els serveis territorials d’Educació de Tarragona.
Una trentena de docents es van concentrar ahir davant dels serveis territorials d’Educació de Tarragona per reivindicar una millora de les seves condicions laborals. El col·lectiu reclama un augment salarial i denuncia que ha perdut entre un 20% i un 25% de poder adquisitiu des del 2009. Exigeix també una reducció «urgent i real» de les ràtios als centres educatius i una disminució de la burocràcia.
La jornada, convocada per diversos sindicats, es va viure de forma simultània arreu de Catalunya, tant davant dels serveis territorials com de centres educatius. A Tarragona, els professionals es van concentrar també davant l’institut Antoni de Martí i Franquès.
El sector ja va sortir al carrer en una manifestació unitària a Barcelona el passat 15 de novembre, la qual va aplegar gairebé 30.000 professionals. Finalment, el Govern va acceptar el calendari de negociació proposat pels sindicats, que arrencarà la setmana vinent amb converses sobre la millora de les retribucions.
Les discussions sobre ràtios i la reducció de la càrrega burocràtica es faran al gener, mentre que la democràcia als centres i el consens dels currículums es negociaran al febrer. «Si no veiem voluntat real de revertir aquesta situació iniciarem mobilitzacions més contundents i no descartem convocar una vaga», va advertir Alexis Audersed, president de la Junta de Personal Docent no universitari de Tarragona.
«L’objectiu és pressionar l’administració perquè les meses tinguin un diàleg real» va remarcar Noé Muñiz, portaveu d’USTEC a Tarragona. «Els docents catalans som els més mal pagats d’Espanya», va recordar. «La sobrecàrrega que patim és real, i es manifesta en dades objectives. El sector té més baixes que mai, la majoria d’elles per motius psicològics i emocionals», va indicar el portaveu.
Impotència i desgast
La burocràcia, asseguren, és un dels principals motius d’aquesta sobrecàrrega laboral. «Hauríem d’estar centrats a preparar i impartir classes, però acabem dedicant un 30% del temps a tasques administratives que no aporten res a l’aprenentatge», va lamentar Muñiz.
«Necessitem més professors, perquè aquesta és l’única manera de reduir les ràtios», va afirmar. També reclamen més professionals especialitzats per poder atendre l’alumnat amb necessitats específiques. «Tenim un model educatiu fonamentat en la inclusió, i això està molt bé com a marc teòric, però no s’ha desplegat amb prou recursos», va assegurar.
«Hi ha alumnat que arriba d’altres països i no entén ni el castellà ni el català, també tenim estudiants neurodivergents... Tots ells necessiten una atenció personalitzada que ara mateix és inviable. Menys encara si el professor té 35 alumnes a l’aula», va afegir.
Pel que fa a la democràcia als centres, va dir, els docents reclamen «poder opinar, tenir veu dins del claustre i participar en la definició dels currículums que ara mateix se’ns imposen des del Departament».