Crim: «Portem quinze anys, però esperem continuar decebent la gent, és el més divertit que hi ha»

Gairebé un mes des del llançament del disc, quines sensacions teniu?

«Totes les critiques han estat bones. No hi ha ningú que ens hagi insultat, veiem que la gent rep el disc, que ja és molt. Avui en dia que t’escoltin ja és una cosa a favor».

Com va ser tornar al Pintorock tres anys després?

«Molt emocionant. Potser no som el grup que més destaca al cartell, però sempre és el concert més bèstia, perquè més de 9.000 persones estan pendents de tu. No som consumidors d’aquesta mena de festivals, i inicialment penàvem que la sensació no molaria (sic), però després surts a l’escenari i veus tanta gent que t’està donant suport i et mostra com t’estima i és molt bonic. Cada any és el concert més important per a nosaltres, té un punt especial».

Allà vau decidir estrenar ‘Futur Medieval’...

«Mai l’havíem tocat en directe, i té una exigència. A més, davant de tanta gent. Tampoc ens podíem mirar a les cares, i clar que sortiria bé si l’hem assajat moltes vegades, però el primer cop és especial. A vegades intentem fer-ho en llocs més petits, per això toquem a Alemanya (riures)».

Hi ha cançons amb les quals vosaltres i el públic heu connectat més?

«No ens posarem d’acord els quatre. Veurem com reacciona la gent després de tocar-les en directe. La gent té opinions molt diferents. Cada persona ens diu dues o tres diferents, però això és bo, perquè hi ha diversitat i és bon senyal.

El nou disc té un començament més impactant, heu tornat a fer «el que us agrada i punt»?»

«És el cinquè disc. Podem fer el que ens doni la gana i sempre ho hem pogut fer, sempre intentem que agradi, i que ens agradi a nosaltres, prenent decisions intel·ligents. I hem intentat decidir la cosa menys intel·ligent del món, d’una manera molt poc Crim (sic). Vam trobar que era una decisió poc popular, però ens encanta, no era premeditat, però».

El concepte del disc, ‘Futur Medieval’: distòpia o realitat?

«Quedava millor que «Present Medieval», però és com nosaltres veiem el món. Totes les cançons poden definir el disc, reflexionant cap a on va la societat. També són experiències personals, i totes estan connectades. Hi ha quatre frases que defineixen perfectament el concepte: Sistema digestiu col·lectivitzat, si extirpes el cervell no fa tant mal; el mínim exigible triturat, maneres noves de viatjar al passat» (Cançó: Aula dels dofins).

Està més ben estructurat i hi ha més autocrítica?

«Respecte a l’autocrítica, hi ha dies per a tot. A la cançó Combats d’Autoesgrima hi ha ironia, perquè la lletra descriu una entrevista de treball i es reia de l’exigència externa, i a Si jo no fos tan idiota, tractem més l’autosabotatge i l’autoexigència. Però per exemple, la cançó que acaba el disc, Presó Mental, no havia d’estar-hi, i havia d’acompanyar amb el single de Carnets de punk. Però ens agrada tocar-la en directe i ens agrada donar motius per escoltar-la al disc i que la gent la conegui. En aquest disc, no hem descartat cap cançó, totes tenen un lloc i el disc mereix acabar, per exemple, amb Presó Mental».

El llegat de 'Crim'

De quina manera el disc deixa veure la vostra evolució? Us exigiu més?

«Sempre hi ha més exigència personal. Som músics autodidactes, semiprofessionals, d’alguna manera. Però hem de donar el millor que podem, tant en directe com al disc. Ens devem a això, a la gent que ens escolta. Millorar la tècnica és més per egoisme, intentar millorar la nostra manera de tocar és pel servei de la cançó. El disc marca una continuïtat, l’evolució es nota sola, de manera natural, però si ho escoltes, identifiques que és Crim. Clarament, està més ben produït, des dels assajos, fins a la tècnica. El nostre mànager critica que fa quinze anys que gravem al mateix estudi, amb el mateix tècnic i amb el mateix dissenyador, però som així i ens agrada. Funciona perquè estem contents. Volem continuar sent Crim».

Considereu que Crim està deixant un llegat a Tarragona?

«Ni ens ho plantegem. Segur que sí, és el que hi ha i ho hem d’acceptar. Però estem incòmodes amb aquestes coses. Som l’únic grup de Tarragona que ha anat per mig planeta fent punk… I en català. És un fet. No ho volíem, no ho buscàvem. Quan tens un grup de punk no tens cap pretensió, nosaltres volíem tocar i ja està. No és que ens vingui gran, és que no ens ve (riures)».

Reivindiqueu el català... I la indústria musical catalana?

«No és una cosa que nosaltres reivindiquem. Abans es feia per enviar un missatge, però nosaltres ho vam fer per estar més còmodes. Teníem ganes de cantar en el nostre idioma. La reivindicació és que existeixi en si mateix, i és notícia que la gent faci música en català. Ens fa ràbia que molta música en català sigui tan inofensiva, és el que ens separa de la indústria, però faltava menys preciosisme. Menys bonic tot. Creiem que és on podem dir que hem encertat més. Que a nosaltres ens vagi bé no significa que la indústria estigui bé, defensem que no es donin les mateixes oportunitats a grups que es busquen la vida».

Quina perspectiva de futur té Crim?

«Tampoc ens ho plantegem. Portem quinze anys, però esperem continuar decebent la gent, és el més divertit que hi ha. Sobretot a la gent que intenta contractar-nos i al mecanisme capitalista. Però comptem a continuar tocant, almenys dos discs més».