Commemoració
El Seguici Popular tanca la celebració del Tarraco25: Patrimoni i cultura, el llegat més preuat
El bestiari festiu i els gegants es van desplaçar fins al Passeig Arqueològic per commemorar la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat
Els elements del Seguici Popular es repartien al llarg del Passeig Arqueològic.
Eren gairebé les quatre de la matinada del 30 de novembre del 2000, quan la UNESCO va aprovar la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aquell dia, va esclatar l’alegria a la ciutat de Tarragona, on es va viure una gran festa. Fins i tot, el Seguici Popular va sortir al carrer, de forma extraordinària, per celebrar aquesta important fita. Ahir, 25 anys després, el bestiari i els gegants van abandonar la Casa de la Festa i es van desplaçar fins a les Muralles per rememorar aquell moment excepcional i irrepetible.
La Cucafera i la Víbria presidien l’entrada del Passeig Arqueològic, a tocar del portal del Roser, on s’acumulaven els infants per fer-se fotos amb dues de les figures més temibles, però, a la vegada, més estimades. La resta dels elements del Seguici es repartien al llarg del recorregut, plantats immòbils en un marc inigualable. «Al nostre nen li agrada Santa Tecla i el Seguici, i era una oportunitat única de veure’l en un lloc diferent», explicava Marc Vallvè, qui assenyalava que «amb la gespa i la pedra romana, l’entorn canvia totalment» respecte a la Casa de la Festa. Tot i que és de Vilallonga del Camp, ell també se sent de Tarragona, on viu amb el seu fill i la seva parella: «Quan vens amb gent de fora, els ensenyes el Circ, el Fòrum o la Catedral perquè t’estimes el patrimoni».
«Bonica sorpresa»
«Mira, mama. El Bou!», exclamava un nen que acabava d’entrar al passeig. En aquest primer tram, també hi eren el Griu i els Gegants Moros. Uns metres més enllà, apareixien el Drac i la Mulassa. En Pedro Márquez posava amb les bèsties mentre la seva parella immortalitzava el moment amb la càmera del mòbil. «Vam arribar ahir a la ciutat i avui volíem fer una mica de turisme. Hem tingut la sort de trobar-nos amb aquesta bonica sorpresa», explicava Pedro, qui coneixia la història de Tàrraco, però no les festes de Santa Tecla i les figures que li donen vida.
El Seguici era la gran protagonista entre els infants, mentre que els adults mostraven més curiositat per la Muralla. Certament, els més petits també estaven interessats pel passeig, però no per les restes arqueològiques, sinó per la sorra i les branques amb les que es posaven a jugar pel camí. La zona més concorreguda va ser la de l’estàtua de Cèsar August, que estava escoltada pel Lleó i l’Àliga i vigilada, cara a cara, pels Gegantons Negritos. La gran absència del dia van ser els Gegants Vells, que no van poder assistir a la cita perquè estan al taller. Tot i el cel gris que sobrevolava Tarragona, el patrimoni romà feia lluir més que mai tots els elements del Seguici.
Un tresor a protegir
Amb aquesta proposta, anomenada «Santa Tecla i Tàrraco», la ciutat va donar per tancada la celebració de la Festa del Patrimoni, organitzada amb motiu del 25è aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. L’objectiu de l’activitat era fer reflexionar els visitants sobre la convivència entre les restes romanes i les figures festives, dos elements indispensables de l’ADN tarragoní. Aquest diàleg visual entre les muralles i el bestiari va posar en valor el llegat més preuat que ha transcendit des de l’època romana fins a la generació actual: el patrimoni i la cultura popular. Un cop acabat el Tarraco25, ara cal continuar preservant i protegint aquest tresor per poder celebrar noves efemèrides en la posteritat.