L’armari de Vicenç Villatoro

Torno ara a Varsòvia, la ciutat on vaig néixer el qui ara soc jo, on van néixer algunes de les persones que he estat al llarg de la meva vida, per tornar a fer d’espia. A ser espia. Sense ganes; forçat.

Així arrenca Polonesa, el nou llibre de Vicenç Villatoro publicat per Edicions Proa. Aquest començament avança els eixos centrals de l’obra que l’escriptor i periodista va presentar el passat dijous a la llibreria Adserà de Tarragona. D’entrada, el context històric, marcat pel final de la guerra freda a principis de la dècada dels noranta. 

«En un món que ha canviat, cadascú ha de trobar el seu paper en aquest nou lloc», explicava Villatoro. En segon lloc, el protagonista, un narrador que utilitza la primera persona i que, com ell mateix afirma, No era espia. Feia d’espia. Es tracta, doncs, d’un personatge protagonista que té més d’un passaport i que, com ell mateix adverteix, potser no és del tot sincer. En tercer lloc, el que és la gran qüestió de fons de la novel·la: la identitat i la pertinença.

«L’armari del novel·lista és, al meu entendre, igual que l’armari de la roba: un dia vas passejant, veus una corbata i te la compres. A casa, la deses a l’armari fins al dia que te l’has de posar», explicava Villatoro. 

«En el meu cas, soc periodista i em trobo un dia que estic entrevistant Lech Walesa. O que m’enxampa la caiguda del règim a Praga i ho estic explicant per a la ràdio des de la meva habitació a l’Hotel Europa. Quan arribo a casa, tot això ho deso en un armari. Com aquella corbata. I quan ho trec? Doncs quan apareix un tema que m’importa i que m’emprenya, i penso: Que bé que m’aniria allò que tinc a l’armari per explicar-lo. Igual que faria amb la corbata si hagués d’anar al casament de la filla».

En definitiva, el que tenia a l’armari Villatoro, com una corbata per estrenar, era un escenari: la Varsòvia del final de la guerra freda. I el tema que l’empaitava insistentment i que el va impulsar a obrir aquell armari era el concepte d’identitat: «Tots ens hem preguntat alguna vegada: D’entre totes les coses que soc, ¿en quina descansa més la meva identitat, quina em defineix més?».

A partir d’aquí, Villatoro ha escrit una novel·la protagonitzada per un agent de la intel·ligència israeliana que acut a una cita a Varsòvia, que és la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust. És, tal com admetia l’autor, «una novel·la d’espies», encara que també avisa el lector que tingui ben present que «les claus del gènere són molt variades» i que la seva ho és d’una manera concreta i, per això, requereix que sigui llegida en aquesta clau.