Medi Ambient
La gestió dels residus centra el 33è Curs Científic de Mare Terra
La jornada va reunir investigadors i professionals per analitzar els seus reptes i conseqüències
Imatge del 33è Curs Científic de Mare Terra Fundació Mediterrània, celebrat a l’Escola de Natura Francolí
Les conseqüències ambientals, socials i econòmiques dels residus van protagonitzar ahir el 33è Curs Científic de Mare Terra Fundació Mediterrània, una trobada que va reunir investigadors, administradors i empreses a l’Escola de Natura Francolí.
La trobada, impulsada amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, va oferir un espai de debat sobre els reptes actuals en economia circular, qualitat de l’aire i reducció d’emissions. Es tracta de la segona edició celebrada a l’Escola de Natura, que enguany estrena un nou sensor per a mesurar la qualitat de l’aire.
La presentació de l’aparell va inaugurar la jornada, que va comptar amb la participació de 13 ponents experts. «És molt important abordar la gestió de residus en un territori com Tarragona, on es mouen milers de tones i on conviuen residus plàstics, metàl·lics i industrials», va afirmar Ángel Suárez, president de Mare Terra.
«El tema és especialment rellevant enguany, amb la implantació obligatòria de la nova taxa de residus. Si no es fa pedagogia ambiental, la ciutadania no ho entendrà. La gent ha de saber que la brossa que genera té un cost i que aquest cos l’hem d’assumir», va afegir.
«Aquests espais serveixen tant per explicar la nostra feina com per aprendre del que fan altres professionals», va comentar Albert Vilalta, enginyer i tècnic de residus. El ponent, treballador a Veolia, va exposar un projecte de recerca centrat en la descarbonització, que consisteix en un catalitzador que permet capturar CO₂ de les xemeneies industrials i transformar-lo en productes útils com etanol o isopropanol.
«El CO₂ és un residu a l’aire que causa efecte hivernacle. El que fem és treure’l i, alhora, donar-li un valor perquè es pugui aprofitar» va detallar. Una part innovadora del projecte és l’ús d’hidroxiapatita procedent d’ossos animals triturats per fabricar el catalitzador. «Ens ha funcionat perfectament, i el potencial per a una aplicació industrial real és molt gran», va afegir.
«Ha estat una experiència molt dinàmica. Els mateixos ponents intervenien, preguntaven i compartien experiències», va celebrar Juárez.