Una dècada fent possible noves oportunitats

Quan l’Íker Mendoza va topar-se amb una amiga pel carrer, no imaginava que aquella conversa canviaria el seu futur. «En aquell moment no estava fent res. Bé, tampoc sabia què era el que volia fer. Ella em va parlar del Centre de Noves Oportunitats (CNO) i em va cridar l’atenció. Vaig venir a informar-me i al final vaig decidir inscriure’m, per provar alguna cosa», recorda el jove de 19 anys. 

Dos anys després, l’Íker ja té el certificat de monitor de lleure, experiència laboral en una casa de colònies, i està preparant la prova d’accés al grau superior d’Educació Infantil.

Mendoza forma part dels més de 2.600 joves atesos pel CNO al Camp de Tarragona en els darrers deu anys, un dels 11 centres de la xarxa catalana, 7 dels quals són gestionats per Start! Noves Oportunitats. Es tracta d’un programa de la Fundació Intermèdia en aliança amb altres entitats del territori, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i cofinançat pel Fons Social Europeu Plus (FSE+). 

Aquesta dècada ha permès a prop de 12.200 joves d’entre 16 i 24 anys que havien abandonat els seus estudis reorientar la seva trajectòria. Segons dades del programa, el 40% dels participants han reprès el camí formatiu o han accedit a una feina.

«Quan vam començar no ens coneixia ningú, havíem d’anar a buscar els joves a les places», assenyala Azahara González, directora del CNO Camp de Tarragona. «Eren nois i noies invisibles per al sistema, fora de l’educació i sense un camí clar», afegeix. «Ara, en canvi, som un recurs conegut. 

La majoria dels usuaris arriben de manera autònoma, gràcies al boca-orella. Això vol dir que alguna cosa estem fent bé», apunta. Des de llavors, explica, el perfil ha canviat lleugerament. «Abans eren una mica més grans, de 19 a 21 anys, però ara la majoria tenen entre 16 i 18 anys. Això és positiu, ja que significa que l’abandonament es detecta abans i que el jove no queda tant temps desemparat, molts ens arriben directes de l’institut», afirma.

Retornar al sistema educatiu

Aquesta evolució també ha modificat la manera de treballar del centre. «En els primers anys es prioritzava la inserció laboral immediata, però ara l’objectiu principal és el retorn al sistema educatiu», remarca González. I és que l’abandonament escolar prematur és una de les problemàtiques educatives més persistents del país. 

Tot i que Catalunya ha avançat notablement en aquest àmbit —passant del 32,9% el 2008 al 13,7% el 2024— encara està per sobre de la mitjana europea (9,3%). Així, el model dels CNO es basa en l’acompanyament personalitzat, amb un tutor referent que acompanya cada jove durant tot el procés. «El primer pas és escoltar-los. Donem valor a les seves opinions i els ajudem a prendre decisions, sempre tenint en compte la seva singularitat», explica.

El recorregut formatiu i laboral que ofereixen els centres, detalla, és flexible, arrencant amb una primera fase dedicada a l’orientació i la recuperació de competències bàsiques, passant per la formació tècnica-professional, fins a les pràctiques laborals amb empreses locals.

«Si el que estan estudiant no els agrada, busquem un nou itinerari que s’adapti millor als seus interessos», diu. «Quan vaig entrar tenia claríssim que volia dedicar-me a l’hostaleria, perquè pensava que tindria moltes sortides, però finalment em vaig decantar pel món del lleure i no me’n penedeixo gens, perquè m’encanta», assegura l’Íker.

Més enllà de la formació, concorden ambdós, els centres ofereixen també un espai per créixer en l’àmbit personal. «L’adolescència és una etapa molt dura, i intentem acompanyar els alumnes en tots els aspectes. Si el necessiten, per exemple, disposem d’un psicòleg al qual poden acudir», apunta la directora. 

«Quan acabes el curs i mires enrere t’adones que has canviat moltíssim. Aprens dels professors, però també dels teus companys, i surts amb valors que potser abans no tenies», afegeix el jove.