L'ICAT fa 1.167 assistències a Tarragona i crida a erradicar les violències vers les dones

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona (ICAT) ha fet 1.167 assistències en el torn víctimes entre el gener i el setembre de 2025. D'aquestes, 618 s'han atès Tarragona, 436 al Vendrell i 113 a Valls. Es tracta d'una «lleu» disminució, d'un 1,2%, respecte al mateix període de l'any passat. 

Les presidentes de la Comissió d'Igualtat de l'ICAT, Jennifer Macía i Begoña Cajaraville, han dit que la violència física -delicte de lesions i maltractament d'obra- i la psíquica- amenaces i coaccions- són les més comunes. També han crescut les violències digitals i les exercides entre menors en els darrers dos anys. En el marc del 25-N, fan una crida a erradicar les violències vers les dones i exigeixen més recursos pedagògics per als joves.

L'ICAT ha presentat aquest dilluns les dades sobre la violència contra les dones en el marc del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones. En detall, el torn específic de VIDO ha fet 1.167 assistències en seus policials i judicials des de principis d'any fins a aquest setembre. El partit judicial del Vendrell és el que ha experimentat un increment més rellevant d'assistències amb 436. L'any passat, es van xifrar en 410. En el cas de Tarragona i Valls, aquestes van ser de 638 i 134, respectivament, fa un any.

La presidenta de la Comissió d'Igualtat, Jennifer Macía, ha asseverat que és importantíssim el filtre de perspectiva de gener en els processos judicials i ha remarcat que des del torn d'ofici identifiquen el tipus de violència. A tall d'exemple, Cajaraville ha explicat una sentència de les Palmes de Gran Canària, la qual ha condemnat un home per matar el seu gos amb l'objectiu de fer-li mal a la seva parella. Aquest cas s'ha considerat violència vicària a, banda, de ser maltractament animal.

«La jutgessa assumeix aquest cas des d'una perspectiva de gènere, l'instrument per fer mal a la dona passa per fer-li mal a l'animal, això és importantíssim en l'àmbit judicial», ha assegurat Macía, ja que d'aquests tipus de resolucions en poden sortir altres mesures, com ordres d'allunyament i la prohibició de comunicació de l'agressor cap a la víctima. «Això és un exemple claríssim de violència vicària, passa per la perspectiva de gènere i el pot condemnar per un delicte; on la víctima també surt beneficiada amb una pena accessòria», ha afegit.

Per la seva banda, el degà de l'ICAT, David Rocamora, ha indicat que cada cop hi ha més sensibilitat, la qual permet ampliar el marc d'identificació de supòsits de violència vicària. Davant això, afirma que cal afrontar «nous reptes» i «exigir més treball, més profunditat i ampliar la cobertura» en la qüestió de les violències vers les dones perquè, sosté, «estem descobrint lamentablement que aquesta violència admet diferents formes i continguts».

Violències físiques i psicològiques

Segons Macía, la tipologia més comuna que atenen els lletrats del torn d'ofici – amb més de 400 advocats- és la violència física i psicològica. «La instrumentalització dels fills és molt comú en procediments de família, és un tipus de violència vicaria, potser més lleu, però ho és», ha dit. Així mateix, Cajaraville ha asseverat que les dones joves denuncien més que les de més edat perquè aquestes tenen més «dificultat» en denunciar pel fet. Apunta que moltes han «normalitzat» el maltractament. Alhora, de l'ICAT han destacat la violència econòmica com un altre tipus de violència, a través del control econòmic o de no pagar la manutenció.

En paral·lel, les presidentes de la comissió d'Igualtat han indicat que tenen la percepció que s'han incrementat les violències exercides entre menors d'edat, així com les violències digitals. Per Macía la clau és «batallar» des de la base amb més recursos pedagògics que eduquin els infants i joves. Segons Macía, la facilitat d'accés a informació a través de les xarxes socials i Internet, així com l'increment del consum de pornografia entre els menors són factors de «risc» vinculats a l'augment de les violències masclistes.

«També l'augment de certes tendències negacionistes i antifeministes que pugen a xarxes socials, com poden ser discursos d'odi relacionats amb discursos de l'extrema dreta, que es fan tendència en certs contextos de xarxes com TikToks, això malauradament avança a una velocitat tan estratosfèrica que és molt difícil controlar des d'un vessant jurídic o des d'un vessant de la legislació», ha lamentat. Per això, considera que és essencial conscienciar els infants i el jovent amb més recursos pedagògics, ja que s'ha trobat amb menors que «banalitzen» les violències sexuals.