La Torre del Pretori de Tarragona, a un pas de ser declarada Lloc de Memòria Democràtica

El Boletín Oficial del Estado ha publicat aquest dissabte la incoació de l’expedient perquè la Torre del Pretori de Tarragona sigui declarada com a Lloc de Memòria Històrica. Així ho ha anunciat el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, durant un acte commemoratiu celebrat a la mateixa Torre del Pretori en el marc de la campanya ’50 anys d’Espanya en llibertat’, en un anunci que ha estat rebut amb aplaudiments pel públic assistent. 

«El deute històric que tenia l’Estat amb Tarragona no era només econòmic o d’infraestructures; era també memorístic», ha posat de manifest Prieto. La que va ser coneguda com a Presó de Pilats durant els primers anys de repressió franquista està un pas més a prop d’integrar-se al mapa estatal de llocs de memòria «com a testimoni de la repressió i del patiment viscut per milers de persones», tal com ha detallat Carlos Prieto durant la cloenda de l’acte. 

El delegat del Govern a Catalunya ha volgut posar en context aquesta iniciativa en el marc dels 50 anys d’Espanya en llibertat, descrivint Espanya com «un dels països més compromesos amb el compliment dels drets humans, amb una democràcia reconeguda i respectada arreu del món». 

Davant les crítiques d’alguns sectors envers la memòria democràtica, el delegat del Govern ha volgut deixar clar que aquesta «no és remoure el passat, és un deure amb la veritat, amb les víctimes de la guerra Civil i de la posterior dictadura franquista». 

En aquest sentit, el delegat ha volgut recordar que, durant la dictadura, «les dones no podien obrir un compte bancari sense permís del marit o el pare i l’accés al treball era profundament limitat, mentre que l’homosexualitat es considerava una ‘conducta perillosa’ i el divorci, reconegut durant la Segona República, havia estat prohibit». 

Seguint aquesta línia, Carlos Prieto va concloure que la memòria democràtica «és un dret de les víctimes i un deure de tots nosaltres, un fil que connecta el passat amb el present i la responsabilitat de construir un futur més just». Així, Prieto creu que, «malgrat algunes veus insisteixen en el contrari, 50 anys després Espanya és un país millor». 

«Ara Espanya està a les taules de negociació», ha manifestat el delegat del Govern a Catalunya, en contrast amb el paper menor del país dècades enrere. Recorda el delegat del Govern, això sí, que «la democràcia es defensa cada dia». «De vegades pensem que els drets i llibertats que ens hem guanyat estaran per sempre; i no és així», ha advertit Carlos Prieto.

 És per aquest motiu que apel·la a la «responsabilitat col·lectiva de no oblidar» i ha apuntat que «aquest és un compromís que hem d’assumir especialment amb la gent més jove». La part central de l’acte ha consistit en una taula rodona moderada per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, que ha comptat amb la participació de l’arxiver de Tarragona, Joaquim Nolla, el catedràtic de la UNED Xavier Coller i la divulgadora d’història Josefina Mesa. 

A més, l’acte ha comptat amb un parlament inicial del tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo Garcia. Aquest acte es produeix en el context de la campanya dels 50 anys d’Espanya en llibertat, una iniciativa del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica amb l’objectiu de donar a conèixer, des de les delegacions i subdelegacions del Govern arreu de l’Estat, el passat recent d’Espanya, especialment el de la dictadura, la transició i la democràcia. 

En paraules de la comissionada per la Celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat, Carmina Gustrán, «celebrar mig segle de llibertat és també celebrar la pluralitat que ens defineix com a país. Espanya és un Estat divers, ric en territoris, llengües, tradicions i expressions culturals. Per això té sentit que el programa commemoratiu sigui descentralitzat, perquè cada racó del nostre país hi participi i aporti la seva veu a aquesta celebració dels valors democràtics que compartim». 

Així, es tracta de posar de manifest com la democràcia ha portat el període de major estabilitat, prosperitat i llibertat de la història contemporània d’Espanya, al temps que s’honoren aquelles persones que, tot i haver nascut sota una dictadura o viscut la catàstrofe de la guerra i la repressió, van ser capaces de lluitar des de diferents àmbits per la consecució de les llibertats. 

En definitiva, recordar d’on venim per fer més sostenible el sistema democràtic i obrir una conversa amb la població jove sobre un futur d’ampliació de drets i llibertats i no de retallades.