Societat
Els usuaris del voral de la carretera de Valls, indignats: «M’agradaria anar a la feina sense sentir que em poden atropellar»
L’Ajuntament espera que es desenvolupi el PP1 perquè els promotors es facin càrrec de construir una vorera
Diversos usuaris caminant pel voral de la carretera de Valls
«M’agradaria anar a la feina sense sentir que em poden atropellar en qualsevol moment», comenta la Ilari Quintanilla. Durant anys va residir a Constantí, i, per tant, està molt familiaritzada amb el voral de la carretera de Valls, un camí habitual entre estudiants, treballadors i famílies, que diàriament entren o surten de la ciutat per aquest tram no pavimentat de l’avinguda Andorra.
Quintanilla ja no el freqüenta com abans, però en dies que ha de tornar-hi no pot evitar recordar els seus passats trajectes. «Quan plou és horrible, els cotxes t’esquitxen i t’enfangues fins als turmells. Al final acabes caminant per la carretera», explica.
De fet, és comú trobar-se diversos usuaris que han de transitar per la calçada, en la majoria dels casos per esquivar els cotxes estacionats al lateral de la via, sobre el voral que, suposadament, és per a vianants.
«Es podria millorar bastant, per no haver de caminar amb aquesta sensació d’inseguretat. No és agradable, menys encara si vas amb nens», admet la Blanca Vidal mentre espera el bus amb el seu fill. «No hi passem gaire per aquí, però era la parada que ens quedava més a prop avui», apunta la veïna de Sant Salvador, on «la parada tampoc està en molt bones condicions».
La Mireia Valmoral també espera l’autobús, i tampoc té una opinió positiva. «Podrien asfaltar-ne almenys un ‘trosset’. O, jo què sé, posar un pas de zebra per no haver d’anar fins a l’altra banda per creuar la carretera», diu. «És horrible, la veritat. Quan plou et mulles, quan fa vent t’entra sorra als ulls, tot mentre els cotxes et passen pel costat a tota llet», afegeix.
A la Jessica Aniceto, en canvi, no li sembla un camí tan inconvenient. «És bastant millorable, però ja estic acostumada», assegura. La jove, que viu a Calafell i estudia al Campus Catalunya de la URV, també fa aquest trajecte diàriament per agafar el bus i arribar a la universitat. «A mi no m’importa, però jo no tinc cap dificultat. Puc entendre que per una persona amb mobilitat reduïda o que porti un cotxet, per exemple, la situació és diferent», reflexiona.
«Conec a gent fa un tomb més llarg per evitar passar per aquí a peu, perquè els fa por», afirma en Joan Palazón. No és el seu cas, però aparca cada dia el cotxe en una de les esplanades del lateral. «Si asfalten la zona el pàrquing acabarà desapareixent o el faran de pagament, però si volem més seguretat per als ciutadans haurem d’acceptar el sacrifici», reconeix.
Arribarà algun dia aquesta vorera? Segons expliquen fonts municipals a Diari Més, des de l’Ajuntament «s’està treballant per tal que es pugui desenvolupar el PP1 i que els promotors es facin càrrec de la construcció de la vorera en aquesta via».
Els promotors dels terrenys del PP1 tenen el projecte en ‘stand-by’
La propietat va haver de presentar aquest nou projecte perquè l’anterior, que ja es trobava en vies d’aprovació definitiva, es va haver d’aturar per la troballa d’unes restes romanes «d’alt valor», tal com va avançar aquest mitjà l’any passat.
Aquestes restes no permetien la construcció dels 300 habitatges previstos perquè tot just es trobaven en el xamfrà de dos futurs carrers. Les restes es van documentar i es van enterrar novament, a l’espera d’una decisió sobre el futur del pla parcial.
Una de les opcions que hi ha sobre la taula és la de museïtzar-les i adaptar-les a l’entorn, modificant d’aquesta manera el pla parcial, però perquè això acabi passant caldria aprovar un nou POUM.
El nou projecte, del qual es desconeixen els detalls, es trobaria en fase d’estudi des de la presentació i no hi ha cap novetat al respecte. Les restes que es van trobar en els terrenys van ser catalogades com a «d’alt valor» segons els tècnics de Patrimoni de la Generalitat.
En primer lloc, destaca un edifici d’uns 59 metres quadrats, que cronològicament es pot atribuir a l’època romana de l’alt-imperial, entre els segles I i II dC. A més, s’han localitzat sitges, una possible calçada, possibles enterraments i restes de l’aqüeducte romà del Francolí, que és la continuació del que és visible des de l’avinguda Catalunya.