Tarragona concentra una trentena d’infraestructures en zones inundables

Tarragona compta amb una trentena d’infraestructures, espais patrimonials i equipaments públics situats en zones susceptibles d’inundar-se en episodis de pluja extrema, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquestes assenyalen especialment el front marítim i la desembocadura del Francolí, on es concentren sectors industrials, portuaris i càmpings. Les dades s’han calculat utilitzant un període de retorn de 100 anys, que serveix per estimar la probabilitat que un episodi extrem es repeteixi. Això no vol dir que les zones indicades s’hagin d’inundar necessàriament un cop cada 100 anys, ni que passarà d’aquí a un segle —podria donar-se en qualsevol moment—, sinó que passarà un cop, com a mínim, en aquest període de temps.

L’EDAR i part de les instal·lacions del Port de Tarragona figuren en aquest grup de risc molt elevat, igual que dues indústries químiques considerades Seveso —Repsol Petróleo SA (Port) i Exolum—, que quedarien afectades en un episodi de precipitacions comparable a una DANA. També entren en aquesta categoria tres càmpings de la zona de Tamarit i la Mora, així com onze espais classificats com a patrimoni arqueològic. Entre els més vulnerables hi ha la Necròpolis Paleocristiana, el Castell i la Vila Closa de Tamarit, el Suburbium Occidental de Tàrraco la Vil·la del Mas dels Canonges, entre d’altres. Es consideren crítics també alguns elements del patrimoni arquitectònic de la ciutat, com la Universitat Laboral, el Rec Major, o l’antic edifici de la Coca-Cola.

Pel que fa als equipaments públics, l’informe situa amb risc lleu els instituts Pere Martell i Cal·lípolis. La Guàrdia Urbana també apareix dins d’una zona amb risc baix, mentre que la caserna de la Guàrdia Civil s’ubica en una àrea de risc greu. El perill no només afecta infraestructures, ja que el 3,9% de la població es troba en àrees amb risc alt d’inundació. Davant aquesta informació, fonts de l’Ajuntament asseguren que, tot i que encara no s’ha enllestit l’estudi d’inundabilitat del nou POUM, aquest incorporarà escenaris d’inundació més exigents, elaborats conjuntament amb l’ACA per «adaptar-nos a escenaris extrems, que són cada vegada més freqüents».

Un problema que ve de lluny

«El problema ve d’un mal plantejament urbanístic històric», afirma Sergi Saladié, doctor en Geografia i professor a la URV. «Fora de les lleres, que sí que estan protegides, els desbordaments no sempre s’han integrat als plans urbanístics. Moltes de les zones construïdes fa dècades ja estaven en àrees inundables, i això ara és difícil de revertir», explica. Saladié assegura que al conjunt del Camp de Tarragona, l’11% del sòl urbà es troba en zona inundable, unes 1.600 hectàrees, i que un 5% dels equipaments estan exposats. «Pot semblar poc, però aquest percentatge representa 148 instal·lacions», detalla.