La perfecció obstinada de Txema Salvans: una exposició on es mostren moments de gaudi en entorns distòpics

Al’àlbum Transformer, publicat per Lou Reed el 1972, el de la Velvet Underground cantava una cançó titulada Perfect Day: Just a perfect day, drink sangria in a park, and then later, when it gets dark we go home. Més enllà de segones interpretacions, la cançó parlava d’una manera de viure i entendre un dia perfecte, ajustat a la quotidianitat i convertint en extraordinari allò que és corrent.

Això és, també, el que el fotògraf Txema Salvans (Barcelona, 1971) mostra en el projecte homònim que s’inaugurarà aquest divendres a Tarragona. Es tracta d’un conjunt d’instantànies preses al llarg del litoral mediterrani amb la particularitat que Salvans sempre ha tingut el mar a l’esquena. «Per a mi, era una premissa fonamental. En l’imaginari col·lectiu, el Mediterrani està associat a una cosa molt romàntica. Però si ens parem a pensar en com l’hem gestionat, ens adonarem que hi ha un gran conflicte».

A les fotografies l’espectador hi veu persones que, com canta Lou Reed, semblen viure una situació perfecta, escollida per ells, però en un context que resulta fortament distòpic. El projecte, detalla Salvans, «parla de moltes coses, però sobretot d’aquesta infinita resiliència de l’espècie humana que fa que ens adaptem a tot, sigui emocional o físic».

«En aquesta infitina resilència som capaços d’aguantar molt més que cap altra espècie. Som oportunistes, arribem a un territori, l’urbanitzem, hi aboquem tones de material de construcció i esterilitzem el paisatge, eliminant qualsevol capacitat de vida. Llavors, ens instal·lem sobre aquest territori, sobre aquest ciment, i donem per bones aquestes condicions».

Les fotografies que formen part de Perfect Day mostren l’individu sol, en un paisatge urbanitzat i en un moment de pausa física, sovint deixant fora de pla l’element que justifica la seva presència. A més, cap dels retratats mira a la càmera, ni tan sols sembla que s’adoni que algú l’està fotografiant. «Això ho aconsegueixo perquè treballo amb una càmera muntada sobre un trespeus. Viatjo amb una furgoneta i, quan trobo alguna cosa que m’interessa, em poso una armilla fluorescent i m’enfilo al sostre de la furgoneta amb la càmera i el trespeus. Amb l’armilla soc la persona més visible del lloc, però paradoxalment, ningú para atenció en mi, perquè consideren que soc algú que, senzillament, està treballant».

La presència humana, admet, té un valor fonamental en el seu treball. «Entre altres coses, perquè aporta una dimensió tràgica a allò que estàs veient». Els seus retratats «són persones que han decidit, de manera lliure, donar per bo aquell moment en un espai distòpic».

Després, la interpretació que en pugui fer l’espectador va més enllà del que el mateix fotògraf pensi. «El gran valor de la fotografia és que és polisèmica: jo plantejo una imatge d’una cosa que ha succeït i, a partir d’aquí, cadascú en fa la seva interpretació».

La inauguració de Perfect Day es farà aquest divendres, 21 de novembre, a les 19 h, a la Galeria Personal Tarragona (carrer Major, 36). Aquesta exposició s’emmarca en la programació del 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN.