Història
Un equip de la URV diagnostica el síndrome de Crouzon a un cavaller de Calatrava, mort fa més de 600 anys
L'individu tenia una deformació cranial congènita i va viure al castell de Zorita de los Canes entre el segle XII i XV
Reconstrucció cranial.
Un equip investigador liderat per la URV ha estudiat unes restes arqueològiques úniques, les despulles d'un soldat de l'orde de Calatrava amb craneosinostosi, una deformació cranial congènita severa. Segons els investigadors, per la malformació, un crani de 23 centímetres de llarg i només 12 d'ample, se li podria diagnosticar el síndrome de Crouzon, una malaltia rara d'origen genètic que causa craneosinostosi sindròmica. Abans s'han descartat altres síndromes que deformen altres parts de l'esquelet i suposen una baixa esperança de vida.
L'individu està enterrat al castell de Zorita de los Canes (Guadalajara), on hauria viscut entre els segles XII i XV. Presenta lesions que encaixen amb la mort durant una batalla. Les despulles es van trobar en una jornada d'excavació rutinària al castell de Zorita de los Canes, que feia un equip investigador d'ArchaeoSpain. Al Corral de los Condes, on hi ha enterrats alguns cavallers de l'orde de Calatrava, es van trobar aquestes restes humanes i les van enviar al laboratori de Carme Rissech, investigadora del departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV.
Castell de Zorita de los Canes.
La científica va fer un estudi morfològic que ha determinat que es tracta d'un home d'uns cinquanta anys, amb marques d'estrès físic que confirmaria que era un soldat de l'orde de Calatrava i que muntava a cavall de forma regular i esgrimia l'espasa, i tenia lesions molt comunes en restes de guerrers medievals morts en batalla.
Després d'analitzar el crani, Rissech ha considerat «extraordinari» que aquest individu arribés a l'edat adulta. S'havien trobat casos en restes d'infants però no en adults, i molt menys en cavallers, per la qual cosa la troballa «és excepcional». El crani mesura 23 centímetres de llarg per 12 d'ample, presenta una gran afectació a la zona de la mandíbula que devia impedir-ne gran part de la mobilitat. Li faltaven moltes peces dentals que no es descarta que se les hagués extret «per possibilitar o facilitar l'alimentació».
El castell de Zorita de los Canes, sobre un turó envoltat pel Tajo, el va manar construir l'emir Mohamed I de Còrdova l'any 852. Era una fortalesa edificada per defensar l'emirat dels atacs cristians, i va canviar de mans dues vegades fins que l'any 1124 va ser conquerida els cavallers de l'orde del Temple. Cinquanta anys després, Alfons VIII de Castella va cedir la fortalesa a l'acabada de fundar ordre de Calatrava, un orde militar i religiosa cistercenca.