Tres universitats reclamen que la Generalitat reguli el límit d'emissions de la indústria a Tarragona

Tres nous estudis científics assenyalen la necessitat de regular la contaminació provocada per la indústria química a Tarragona. Els informes elaborats per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili —tots impulsats per la Plataforma Cel Net— reafirmen la presència de compostos cancerígens, com el benzè o l’1,3-butadiè, en l’aire i posen en evidència «la manca de regulació efectiva per protegir la salut pública».

Concretament, l’assaig de la UB conclou que «és viable aprovar una normativa catalana, o bé modificar l’existent, per tal d’establir uns nivells d’immissió més rigorosos». Segons l’estudi, existeixen «mancances» en els reglaments relatius a l’emissió de compostos orgànics volàtils. Es posa especial èmfasi en l’1,3-butadiè, que «no es troba gairebé regulat enlloc» i el benzè. Pel que fa a aquest segon element, la Directiva 2008/50 del Parlament Europeu estableix un valor límit de 5 µg/m3 anuals.

La Plataforma Cel Net va presentar ahir els tres estudis. «Aquests demostren que el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya té totes les eines disponibles i la informació necessària per controlar, legislar i sancionar adequadament els greus problemes de contaminació que viu diàriament el Camp de Tarragona», va remarcar Neus Roig, membre de l’entitat. «Per tant, el problema ja no és de desconeixement, sinó d’inacció», va afirmar.

Concentracions elevades

Des del 2012, el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC ha realitzat diferents estudis de qualitat de l’aire en diversos municipis de l’entorn del polígon nord: El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí. «La problemàtica que presenta l’entorn del polígon petroquímic és d’episodis», diu el document. És a dir, que «en períodes curts de temps» els veïns estan exposats a «concentracions relativament elevades» de compostos cancerígens. En els últims anys, s’han detectat pics de benzè que superaven els 200 µg/m3.

Per això, Àlex Peñalver, professor titular de Dret administratiu de la UB, considerava que és «insuficient» fixar valors límits anuals i cal establir «límits per hora o per dia» i fer un «mesurament en continu». En aquest sentit, l’informe toxicològic elaborat per la URV proporciona valors científicament fonamentats per establir nous límits reguladors basats en períodes més curts i focalitzats en aquests compostos més perillosos, com el benzè i l’1,3-butadiè. Tot i això, Joaquim Rovira, professor especialitzat en toxicologia ambiental, reconeixia que «els únics nivells de protecció per a la salut humana és 0,0».

El deure dels poders públics

«Tots els poders públics, també la Generalitat, tenen el deure de fer el màxim possible per evitar la contaminació de l’aire», va asseverar Peñalver. El portaveu de Cel Net, Adrià Pallejà, assegurava que «la proposta de la Llei de Qualitat Atmosfèrica representa una oportunitat històrica per corregir aquest dèficit normatiu». Tanmateix, remarcava que és necessari també implantar «mecanismes sancionadors efectius per als incompliments». D’altra banda, l’entitat va reclamar la instal·lació dels nous equips que va adquirir la Generalitat per a integrar-los a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que permetran mesurar nous compostos.