L’avinguda Andorra estrena carril bici: «No s’entén, s’ha demostrat que a Tarragona no funcionen»

Després d’un parell de setmanes d’obres i restriccions, la circulació ha retornat a l’avinguda Andorra, on ja només resten els treballs de pintura per poder estrenar el seu nou carril bici. 

Aquest se situa al lateral dret de la calçada al tram comprès entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Catalunya i s’emmarca dins el pla municipal de millora de la via pública i foment de la mobilitat sostenible. El projecte, adjudicat a l’empresa Eiffage Infraestructuras, SA., té un cost total de 223.366 euros.

La instal·lació del carril arriba acompanyada d’una remodelació de l’asfaltatge i de cert escepticisme, ja que molts veïns es fan la mateixa pregunta: «Necessitem un nou carril bici?». I és que molts residents no acaben de trobar-li el sentit de tot plegat, imaginant ja una repetició de la situació a Pere Martell, on el carril bici va desaparèixer després d’una curta vida de quatre anys.

«És com una obsessió ara, això dels carrils bici, i aquí tampoc n’hi ha tantes, de bicicletes. No estem a Holanda», diu la Marta Vidal. «Fa uns dotze anys que visc a Tarragona i potser he vist passar unes 15 bicicletes. Patinets moltíssims, però bicis poques. Jo crec que l’acabaran traient», concorda en Jesús Padillo. 

«Aquí no tenim el costum, suposo. M’encantaria equivocar-me i que el carril prosperés, perquè en soc molt partidari, però penso que és probable que, com en altres carrers, l’acabin eliminant», lamenta en Luis Miguel Muñoz.

Tot i que la creació del nou carril no ha requerit l’eliminació dels carrils existents de circulació, l’amplada de la calçada ha quedat reduïda. També s’han perdut algunes places d’aparcament situades a les parts inferiors i superiors del carrer, fet que tampoc il·lusiona gaire als seus veïns. 

«Hi ha moltíssim moviment aquí, i vulguis o no aquest canvi dificulta encara més la circulació», assenyala la Lucia Martínez. «Crec que ho estan complicant. No era fàcil trobar aparcament, però ara serà un xou, ens han deixat no res», etziba Vidal. 

També assegura que a causa de la reforma s’han canviat d’ubicació els contenidors d’escombraries, fet que els resulta inconvenient. Padillo s’ha trobat el mateix problema. «Molts veïns pensem que un nou pas de vianants seria molt necessari. Hauríem de poder creuar el carrer amb seguretat sense haver de fer una volta enorme», apunta.

Arreglar les voreres

Les obres que aquests dies afecten l’avinguda Andorra han obert un altre debat entre el veïnat: l’estat de les voreres. «Potser s’hauria d’haver prioritzat això. Hi viu molta gent gran en aquest carrer, i ara mateix corren el risc d’ensopegar-se. També dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda, per exemple», afirma la Gabriela Romero. 

«Crec que fa uns 30 anys que no es renova el paviment, i fa falta. Tenim lloses trencades, desnivells, trams aixecats... Això no només és perillós, sinó que a més dona una mala impressió, al cap i a la fi, es tracta d’una de les entrades principals a la ciutat», assegura Martínez.

«Aquesta és la porta d’entrada a Tarragona, i fa pena veure-la així. Si t’hi fixes una mica, les rajoles són de colors diferents. Quan es trenca una, en posen una altra, i prou. Reparen un tros i en deixen un altre malmès. Més que anar posant pedaços, necessitem una reforma més integral», diu Padillo.