El Banc d’Espanya no podrà convertir-se en un hotel fins que la ciutat no aprovi un nou POUM

El Banc d’Espanya no podrà convertir-se en un equipament hoteler fins que la ciutat no aprovi un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Les normes subsidiàries vigents, que es van prorrogar l’any passat fins al 2028, no permeten un canvi d’usos de l’edifici, que es tracta d’un equipament comunitari. Així ho confirmen fonts municipals, que es limiten a expressar que «es té coneixement de la situació» i que «s’estan estudiant les propostes rebudes, també des del punt de vista urbanístic».

Fa unes setmanes, Diari Més va avançar que hi havia interès per part de diverses empreses de convertir el Banc d’Espanya en un hotel i construir un nou edifici en la part posterior, que és edificable. Aquesta oferta s’està valorant des del govern municipal, que veu amb bons ulls les iniciatives privades per a l’equipament públic. Ara bé: perquè aquest projecte s’acabi fent realitat, caldrà tenir un nou POUM i modificar els usos del Banc d’Espanya, a més de crear un Pla Especial Urbanístic o modificar d’entrada el planejament general.

Normes estrictes

Segons les normes subsidiàries, que van entrar en vigor l’any 2020 quan va caure el POUM del 2013, el Banc d’Espanya és un equipament comunitari (Clau 7) dins la subzona 13a2, la Rambla Nova. Aquesta qualificació d’equipament comunitari comporta unes condicions d’ús: «Els usos assignats hauran de ser compatibles amb la seva naturalesa pública o social i no podran comportar activitats de caràcter lucratiu o comercial que desvirtuïn la seva funció principal», es detalla en l’article 151. Els usos hotelers, doncs, no estan permesos. Només podria encaixar un ús dotacional, com a residència temporal de caràcter públic o social, però els projectes presentats per al Banc d’Espanya no són d’aquesta tipologia.

Si el projecte només ocupés una part de l’edifici, caldria tramitar un Pla Especial i mantenir una funció pública o social en la resta de l’espai. Per a convertir tot el Banc d’Espanya en un hotel i, a més, construir en la part posterior un equipament també hoteler, cal una requalificació de l’equipament a terciari o hoteler, i per arribar fins aquest punt caldria un nou POUM amb aquests canvis inclosos des del principi. Un fet que sembla difícil, després de l’oposició al projecte de l’hotel per part del PP, ERC i ECP.

Per altra banda, i donada la singularitat de l’edifici i del carrer on s’ubica, la normativa urbanística també fa incís en les condicions d’ordenació i estètica. La gran majoria de les façanes de la Rambla Nova estan protegides i, per tant, cal mantenir una alineació i la tipologia de les façanes existents. També és obligatori l’ús de materials nobles i coherents amb l’entorn, i hi ha restriccions per a la transformació d’alçades, buits i volums. A més, cal conservar i protegir l’estructura original i dels elements ornamentals de valor arquitectònic. Per tant, tota intervenció en l’edifici seria molt limitada i vigilada de ben a prop pel departament de Patrimoni.