Política
Uns pressupostos de Tarragona sense gaire marge de maniobra
La declaració d’Elvira Vidal com a trànsfuga complica l’aritmètica per al govern, que pot buscar el «sí» o l’abstenció dels exVox o ERC
La consellera Montse Adan i l'alcalde, Rubén Viñuales, durant una sessió plenària.
Les eleccions municipals del 2023 van deixar una aritmètica complexa a Tarragona. En aquest segon equador de mandat, l’escenari encara és més complicat per al govern de Rubén Viñuales, que busca l’aprovació dels pressupostos del 2026 sense gaire marge de maniobra. Fa un any, l’executiu va tirar endavant els comptes amb el «sí» de Junts per Catalunya i En Comú Podem, una fórmula que, ara, no serviria. I és que JxCat ha passat de tenir tres a dos consellers, després de la sortida d’Elvira Vidal, la qual ha estat declarada trànsfuga. Per tant, la suma entre PSC, ECP i la formació sobiranista ja no permet arribar als 14 vots necessaris per tenir majoria.
No obstant això, el govern continua considerant-los com a socis prioritaris i treballa per arribar a un acord pressupostari amb tots dos partits. Al mateix temps, els socialistes busquen un tercer suport que els permeti aprovar els nous comptes. La consellera Elvira Vidal es presentava com una de les opcions per completar l’equació, però la seva condició de trànsfuga podria entorpir les negociacions de l’executiu amb alguns grups de l’oposició. Especialment, amb el portaveu d’ECP, Jordi Collado, que es nega a formar part de cap acord que se sostingui en edils trànsfugues. Per a la formació morada, es tracta d’una «línia vermella».
De fet, aquest va ser el motiu pel qual van votar en contra de la moció presentada per Vidal, en el ple de divendres, per demanar que Caridad Barraquer sigui declarada Filla Adoptiva de Tarragona. També s’hi va oposar Junts per Catalunya. El seu portaveu, Jordi Sendra, va demanar als grups que van firmar el Pacte Antitransfuguisme que no hi votessin a favor. La tensa relació entre la formació sobiranista i la seva exconsellera podria acabar influint en les negociacions pel pressupost. Tot i això, els juntaires asseguren estar «centrats en les nostres propostes».
Malgrat això, l’alcalde, Rubén Viñuales, manté la porta oberta a negociar amb Vidal, ja que «manté els seus drets com a consellera». De moment, però, no sembla l’opció més viable. Tot apunta que el Partit Popular tornarà a tenir un paper testimonial, com Vox. ERC també està més a prop del «no» que del «sí», però el govern no descarta arribar a un acord amb els republicans. I és que una abstenció del principal partit de l’oposició facilitaria molt les coses als socialistes, que podrien aprovar els comptes per majoria simple. Esquerra, però, reclama el compliment dels acords pressupostaris del 2024 per començar a parlar dels comptes del 2026.
Amb aquesta situació, els dos exconsellers de Vox, Javier Gómez i Jaime Duque, són l’alternativa més factible. De fet, ja han estat decisius en altres votacions, com en el de l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser el passat estiu, que es va tirar endavant amb els seus vots i els de JxCat. A més, no hi hauria les mateixes reticències per part d’ECP, com en el cas d’un acord amb Elvira Vidal. La formació morada no els posa al mateix sac, ja que Vox no va firmar el Pacte Antitransfuguisme i, per tant, els consideren no adscrits. Així doncs, es podria donar aquesta equació —PSC, Junts, ECP i exVox—, que ja va permetre l’aprovació d’un modificatiu de crèdit al juny. Només amb l'abstenció de Gómez i Duque, el govern ja en tindria prou per a poder tenir majoria simple.